Poemes a les parets: Villangómez i Formentera

De vegades a algú se li acut la idea que la millor manera d’homenatjar un poeta és posar els seus versos a la paret. Molt millor que una escultura d’un escultor maldestre enmig d’una rotonda, o que posar-li el seu nom a un carrer amb massa trànsit o, pitjor encara, posar-li el seu nom a una biblioteca pública on la majoria de llibres de poesia agafen pols, mentre les pàgines de la Petit Larousse (sobretot l’entrada dels dofins i dels lleons) reben cent visites al mes (o així era abans de l’era Google)*. No, de tant en tant, algú pensa que és millor encarregar una placa i penjar-la en un carrer, sobretot si aquell poeta ha homenatjat prèviament la ciutat o poble en qüestió amb uns versos. Quid pro quo, que deia Hannibal Lecter. Aleshores els visitants s’aturen a llegir la placa i quan s’adonen que es tracta d’uns versos d’un poeta, ja és massa tard i gairebé se l’han empassat sencer i, fins i tot, troben que és bonic.
Aquest estiu em van convidar a Formentera a llegir uns poemes meus amb una colla d’altres poetes joves, entre els quals hi havia en Pedrals que ho va explicar ací.
A Formentera al carreró de l’esquerra de l’església de Sant Francesc hi ha una placa amb aquests versos de Marià Villangómez que estava convençut d’haver fotografiat. No trobe la foto, però recorde els versos i recorde que em vaig prometre col·leccionar aquests poemes de paret que un va trobant quan viatja. Comence la col·lecció ara i ací amb una foto de la plaça.

La plaça amb quatre casetes
i, més amunt,uns molins,
molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.


*Amb perdó de la taula i dels bibliotecaris i dels que lligen poesia a les biblioteques.