L’any passat vaig ajudar en la traducció dels textos de l’exposició sobre la història de la navegació croata que es va fer al Museu Marítim de Barcelona. Una de les coses que vaig traduir va ser aquest poema del poeta croat Josip Pupačić (1928-1971).
EL MAR
i mire el mar que puja cap a mi
i escolte el mar, bon dia, em diu
i ell m’escolta i jo mormole
oh bon dia mar, li dic fluixet
i encara més fluix li ho torne a dir
i el mar escolta, escolta i riu
i calla, i riu, i s’enfila,
i mire el mar, mire el mar daurat,
i mire el mar, que puja cap a mi,
i dic bon dia mar daurat
i diu el mar bon dia mar
i el mar m’abraça pel coll
i el mar i jo i jo amb el mar daurat
seiem plegats a la riba sobre la penya
i riem, i somriem al mar
MORE
i gledam more gdje se k meni penje
i slušam more dobro jutro veli
i ono sluša mene ja mu šapcem
o dobro jutro more, kažem tiho
pa opet pozdrav ponovim mu tiše
a more sluša, sluša pa se smije
pa šuti, pa se smije, pa se penje,
i gledam more, gledam more zlato
i gledam more gdje se ka meni penje
i dobro jutro kažem more zlato
i dobro jutro more more kaže
i zagrli me more oko vrata
i more i ja i ja sa morem zlatom
sjedimo skupa na žalu vrh stijene
i smijemo se, smijemo moru.
Comentaris
Bravo!