 |
| Amb Petar a la Fira del llibre de València. |
Ara fa un parell d'anys que es va publicar la meua traducció de Les maletes de Jim Jarmusch (actualment el llibre forma part del catàleg de les Edicions del Despropòsit), el segon llibre del poeta serbi Petar Matović (Požega, 1978). El llibre, per diverses vicissituds, no va tenir el ressò que a mi m'hauria agradat. És clar que jo n'era el traductor i que es tractava d'un projecte molt personal, en el qual m'hi havia implicat molt i hauria volgut que tinguera molt d'èxit. Tanmateix sé del cert que va arribar a uns quants lectors que en varen gaudir. Fins i tot alguns ho varen deixar per escrit en algun mitjà o en blogs personals. La navegació pels mars procelosos de la llibreteria catalana no és fàcil i quan hom, com és el cas, és un foraster, la cosa és complica. Siga com siga, jo estic convençut que la literatura no està feta d'immediateses i que els llibres i els poemes tenen una vida prou més llarga que la que entre tots, editors, autors, llibreters i comentaristes, els deparem, sempre que vinguen lectors nous a rescatar-los. Per això, vull celebrar els dos anys de navegació de les maletes amb aquest poema, que és el segon del llibre, i que és, també, un homenatge al gran poeta grec Iorgos Seferis.
DEL DIARI DEL CAPITÀ
A Seferis
Una ona ha colpejat el timó
i a la bodega un raig de sol
roman com en una fotografia.
El capità escriu al diari de bord:
"La bora ha destruït els tòpics, els mariners
criden de gana com gavines,
Homer/ el gos de la nau/ amb els ulls brillants
al rebost: la por! Fa dies
que no veiem terra ni sirenes.
El vent ens ha arrossegat lluny, per un mar
que no figura als mapas ni a les estrelles.
La tempesta i l'aigua fan cruixir la coberta.
No se sap què està més esguerrat: si les veles,
o les nostres ànimes.
El navegant Maties Pascal és presa del pànic:
s'enfila a l'arbre en plena tronada
i es desespera per les roses.
No queda tinta. Escric això en l'instant dels llamps".
Comentaris