Falten pocs dies perquè comencen les IV Jornades de les Llengües Iberoromàniques. Aquest any començarem amb una lectura de poemes mariners. Un dels poemes que llegirem és aquest de l'amic Xandru Fernández.
MARÍTIMA
Esta nueche tolos barcos se paecen /
confúndense na ñeve prieto del mar baxo les sombres /
del mar mustiáu / ensuchu /
robáu a les imáxenes d'un suañu
pero esti mar que s'allueña lentamente / como un barcu más /
como un fetu dilíu nun espeyu /
esti mar que m'afuega la mirada nun ye'l nuesu: /
provién d'otros suaños qu'entá nun transitamos
mentanto los barcos van y vienen / les sos quilles /
trazando siendes d'ocles onde se pierden los héroes /
mentanto los muertos naveguen baxo Orión /
y yo dexo que m'esgayen los llabios de les ninfes /
la xácara de les sos boques arumaes como pétalos /
famientos d'otros rumbos
cegóme / seique / la última mirada /
el temblor de la espluma fincao nes mios neñines
esti dolor de los mios güeyos énte'l mar
énte'l prietu horizonte que too lo circunda.
MARÍTIMA
Aquesta nit tots els vaixells s’assemblen/
es confonen en la neu negra del mar sota les ombres
del mar moix / eixut /
robat a les imatges d’un somni
però aquest mar que s’allunya lentament/
com un vaixell més/
com un fetus dissolt en un espill/
aquest mar que m’ofega la mirada no és el nostre/
prové d’altres somnis que encara no hem transitat
mentrestant els vaixells van i vénen/ les seues quilles /
dibuixen sendes d’algues on es perden els herois/
mentrestant els morts naveguen sota Orió/
i jo deixe que m’esquarteren els llavis de les nimfes/
la xerrameca de les seues boques perfumades com pètals/
famolenques d’altres rumbs
em va cegar/ potser/ l’última mirada/
la tremolor de l’escuma clavada a les meues
ninetes
aquest dolor dels meus ulls davant del mar
Comentaris