Adonisíada i després, d'Ismael Carretero, va guanyar el Premi València de l'any de la pandèmia i ha vingut al món de la paraula èdita amb l'autor lluny de casa. Això ha fet, entre altres coses, que no s'haja pogut presentar encara en societat, amb les cerveses escaients. Tot arribarà. Mentrestant, recomane moltíssim la lectura d'aquest viatge èpic cap al fons dels sentiments i de la carn.
El llibre, com a l'autor, fa anys que el conec, com Ismael ha sabut sempre els meus llibres abans que isqueren publicats. La meua recomanació és, per tant, parcial i amistosa, però també té coneixement de causa.
Dins del panorama poètic actual, Adonisíada i després és una proposta arrauxada i brutal, que se n'ix dels marges de les séquies per on normalment naveguem en vers, agafant-se a referents insòlits, però sobretot pouant una veu molt singular, enrogallada i lúcida, excessiva i excel·lent. No us perdeu aquest llibre, i feu cas de l'autor: obriu una cervesa.
M’has vist en la misèria i en la glòria
i sobreviure als meus excessos,
fins i tot a la meua vida.
M’has demanat humilment el perdó
i tanmateix conec rodar les teues llàgrimes
i caure verges als meus muscles.
T’he vist obert de cames
com una gata
mais toujours
tingueres la meua paraula
i ma benedicció.
L’amor caurà amb el pes d’una paraula
i el llarg comiat cabrà al viatge d’una mà,
que és el viatge dels amants: del pols als ulls.
No és un adeu; tan sols me’n vaig al llit,
que et siguen de profit tots els estels de la nit.
Je t’aime
–estime l’ànima del mariner que en cada port manté una mort.
Comentaris