tag:blogger.com,1999:blog-73065797201659534762024-03-13T14:24:45.813+01:00Viatger que s'extraviaSifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.comBlogger487125tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-85252331996024254632023-12-07T08:00:00.004+01:002023-12-07T08:21:38.458+01:00Poemes de capçalera: Nit, de Bàssem an-Nabrís<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicuk6YBzKgpaZn6rZnHrSPvHuBE8wPDtsfXJSEJwFO91_JWokmMAmo34aac6FF6aeKMdD1H3didONeFYhqjClCG6vCEVJn7VxOerVKOhfYxiS0R2-6VZtdxUFoRVBVRpkJRJtyJYcU2AfhfjE6Ef-pkrk_8E0N2QLGvl5q4j68Yc7hvvyjFzDtgDaO4r4/s800/portada-bassem-r.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="586" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicuk6YBzKgpaZn6rZnHrSPvHuBE8wPDtsfXJSEJwFO91_JWokmMAmo34aac6FF6aeKMdD1H3didONeFYhqjClCG6vCEVJn7VxOerVKOhfYxiS0R2-6VZtdxUFoRVBVRpkJRJtyJYcU2AfhfjE6Ef-pkrk_8E0N2QLGvl5q4j68Yc7hvvyjFzDtgDaO4r4/s320/portada-bassem-r.jpg" width="234" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p><b>Nit</b></p><p><b><br /></b></p><p>Plàcida és la nit de Gaza.</p><p>L'obscuritat cau com l'aigua sobre les cases.</p><p>L'obscuritat que és feta de lluita</p><p>i de silenci.</p><p>Plàcida.</p><p>Oh, Déu meu, ajuda</p><p>aquells que s'endormiscaren després d'omplir-se la panxa</p><p>i aquells que s'endormiscaren sense haver-ho fet,</p><p>ajuda'ls en la seva nit</p><p>encara que sigui</p><p>més plàcida que un cadàver,</p><p>ajuda'ls,</p><p>tu que coneixes bé el que hi ha, en la placidesa elusiva,</p><p>de perill,</p><p>coneixes bé</p><p>el que hi ha de</p><p>dolor que no mor!</p><p><br /></p><p>Bàssem an-Nabrís, traducció de Valèria Macías (<i>Totes les pedres</i>,<i> </i>Adia Edicions, 2014). </p><p><br /></p><p>Bàssem an-Nabrís és un poeta de Gaza. Des del 2012 viu a Barcelona. Va ser beneficiari del programa Escriptor Acollit del PEN l'any 2014. <a href="https://pausif.blogspot.com/2015/03/bassem-nabris-i-pau-vadell-poesia-per.html">Aquell any e</a>l vaig conéixer i encara que no ens hem vist més guarde un record molt especial del seu pas per Ca Revolta i la Universitat de València. De Bàssem podem llegir en català el poemari <i><a href="https://www.adiaedicions.cat/cataleg/totes-les-pedres/">Totes les pedres</a></i>, publicat per Adia Edicions, i <i><a href="https://www.editorialkarwan.com/la-camisa-blanca">La camisa blanca i altres contes</a></i>, publicat per Karwán. Tots dos llibres traduïts per Valèria Macías.</p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-26108236040091594522023-06-21T16:11:00.003+02:002023-06-21T16:11:00.148+02:00Poemes de capçalera: Remembranza, de Juan Ramón Jiménez<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.ieturolenses.org/media/wysiwyg/WebsiteTuria/Digital/juanramonquinientos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="400" height="276" src="https://www.ieturolenses.org/media/wysiwyg/WebsiteTuria/Digital/juanramonquinientos.jpg" width="400" /></a></div><p><br /></p>Aquest és i no és un poema de capçalera. He llegit menys Juan Ramón del que voldria, però en tornar-hi, els versos de 'Remembranza' em meravellen per l'aparent senzillesa de la composició i la <br />transparència amb què retrata l'estranyament que comporta fer-se adult i canviar la mirada, o, més prompte, l'enyorança de la innocència quan la veritat adulta ens resulta terriblement decebedora. <p></p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: white; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman", Times, serif; font-size: 17px; margin: auto; width: 462px;"><tbody style="box-sizing: border-box;"><tr style="box-sizing: border-box;"><td colspan="5" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><div align="center" style="box-sizing: border-box;">Remembranzas<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /></div></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td colspan="5" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><a name="1" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><table align="right" style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; margin: auto; width: 70%;"><tbody style="box-sizing: border-box;"><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><a name="2" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px; padding: 5px 0px; text-align: justify; text-indent: 30px;"><em style="box-sizing: border-box;">A Manuel Reina.</em></p></td></tr></tbody></table><br clear="all" style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" /></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td colspan="5" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><a name="3" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><br clear="all" style="box-sizing: border-box;" /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; margin: auto; width: 100%;"><tbody style="box-sizing: border-box;"><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;"><a id="PV_1_" name="PV_1_" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><a href="https://www.cervantesvirtual.com/portales/juan_ramon_jimenez/obra-visor/antologia-de-textos-juanramonianos--0/html/53bf7529-f4f2-41fa-b1c4-02a49a739f54_2.html#PV_2_" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue; text-decoration-line: none;"><img align="right" alt="Abajo" border="0" height="10" hspace="0" src="https://www.cervantesvirtual.com/s3/BVMC_OBRAS/53b/f75/29f/4f2/41f/ab1/c40/2a4/9a7/39f/54/img/botdown.gif" style="border: 0px; box-sizing: border-box; float: none; margin: auto; vertical-align: middle; width: auto !important;" vspace="0" width="13" /></a> Recuerdo que cuando niño</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">me parecía mi pueblo</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">una blanca maravilla,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">un mundo mágico, inmenso;</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">las casas eran palacios</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">y catedrales los templos;</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">y por las verdes campiñas</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">iba yo siempre contento,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">inundado de ventura</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">al mirar el limpio cielo,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">celeste como mi alma,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">como mi alma sereno,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">creyendo que el horizonte</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">era de la tierra el término.</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">No veía en su ignorancia</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">mi inocente pensamiento,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">otro mundo más hermoso</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">que aquel mundo de mi pueblo;</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">¡qué blanco, qué blanco todo!,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">¡todo qué grande, qué bello!</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr></tbody></table></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td colspan="5" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><a name="4" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><br clear="all" style="box-sizing: border-box;" /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; margin: auto; width: 100%;"><tbody style="box-sizing: border-box;"><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;"> Recuerdo también que un día</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">en que regresé a mi pueblo</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">después de largos viajes,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">me pareció un cementerio;</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">en su mezquina presencia</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">se agigantaba mi cuerpo;</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">las casas no eran palacios</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">ni catedrales los templos,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">y en todas partes reinaban</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">la soledad y el silencio.</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">Extraña impresión sentía</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">buscando en mi pensamiento</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">la memoria melancólica</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">de aquellos felices tiempos</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">en que no soñaba un mundo</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">como el mundo de mi pueblo.</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr></tbody></table></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td colspan="5" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><a name="5" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><br clear="all" style="box-sizing: border-box;" /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; margin: auto; width: 100%;"><tbody style="box-sizing: border-box;"><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;"> ¡Cuántas veces, entre lágrimas</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">con mis blancos días sueño,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">y reconstruyo en mi mente</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">la visión de aquellos tiempos!</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr></tbody></table></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td colspan="5" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"><a name="6" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: blue;"></a><br clear="all" style="box-sizing: border-box;" /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" style="background-color: transparent; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; margin: auto; width: 100%;"><tbody style="box-sizing: border-box;"><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;"> ¡Ay!, ¡quién de nuevo pudiera</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">encerrar el pensamiento</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">en su cárcel de ignorancia!,</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">¡quién pudiera ver de nuevo</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">el mundo más sonriente</td><td align="right" style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td></tr><tr style="box-sizing: border-box;"><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px;"></td><td style="box-sizing: border-box; padding: 0px; text-wrap: nowrap;">en el mundo de mi pueblo!</td></tr></tbody></table></td></tr></tbody></table>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-92016170005230032512023-05-31T20:42:00.005+02:002023-06-01T08:22:41.280+02:00Poemes de capçalera: Solstici, d'Antoni Vidal Ferrando<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh7K8QeY8v3YA_oxIr8Y3p05W2hN0Ym6V84RPTTR8u3rks3XbG28e5ILSGVo2dK_0pBdTNyPzEh0kTcx8MjavOnO1p_JWQdT0dwROKfeW-PKROLJAMGi-GlzN_7R7v4LZf_pnTiAvYsqD0QL8pKbZkJsQ-0ldKnWZt0aXzXDVwPMWizCD0f-Yu7MFk/s1555/FxZkwxWXwAAVkn0.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1038" data-original-width="1555" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh7K8QeY8v3YA_oxIr8Y3p05W2hN0Ym6V84RPTTR8u3rks3XbG28e5ILSGVo2dK_0pBdTNyPzEh0kTcx8MjavOnO1p_JWQdT0dwROKfeW-PKROLJAMGi-GlzN_7R7v4LZf_pnTiAvYsqD0QL8pKbZkJsQ-0ldKnWZt0aXzXDVwPMWizCD0f-Yu7MFk/s320/FxZkwxWXwAAVkn0.jpeg" width="320" /></a></div><br />Ahir vaig participar, amb Núria Cadenes, Sebastià Portell i Josep Ballester a l'acte d'homenatge a València a Antoni Vidal Ferrando, que ha rebut el reconeixement dels companys d'ofici, és a dir, el Premi Jaume Fuster que atorguen els socis de l'AELC. Hi vaig llegir aquest poema preciós. <a href="https://www.lyrikline.org/es/poemas/solstici-7176">Ací </a>el podeu escoltar recitat per l'autor. La foto és de Prats i Camps.<p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="col-sm-12" style="box-sizing: border-box; float: left; font-family: AvenirNext, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial; font-size: 16px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 780px;"><section class="gedicht-rechts span9" style="box-sizing: border-box;"><header class="noborder" style="border-bottom-style: none; box-sizing: border-box; margin-bottom: 10px; padding-top: 15px;"><h3 class="gedicht-originaltitel gedicht-text-g" style="box-sizing: border-box; font-size: 20px; line-height: 1.4; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; padding-left: 40px;">Solstici </h3></header></section></div><div class="col-sm-12" style="box-sizing: border-box; float: left; font-family: AvenirNext, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial; font-size: 16px; min-height: 1px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; position: relative; width: 780px;"><section class="gedicht" style="box-sizing: border-box;"><div class="gedicht-originaltext clearfix" style="box-sizing: border-box; clear: both; margin-bottom: 30px; padding-left: 40px;"><p style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 22.41px;">Les paraules són cérvoles que fugen de la mort <br style="box-sizing: border-box;" />Tenen fred i se'n duen la tarda dins els ulls <br style="box-sizing: border-box;" />Se'n duen instants liles com la mar de Menorca <br style="box-sizing: border-box;" />Mai no he tornat d’aquells horitzons que eren música <br style="box-sizing: border-box;" />Ardents sacerdotesses hi ballaven descalces <br style="box-sizing: border-box;" />Embriagues d'aromes de roser imperial <br style="box-sizing: border-box;" />Des d'un vaixell corsari pensaria els seus besos <br style="box-sizing: border-box;" />Pensaria un rivet de notes d'oboè <br style="box-sizing: border-box;" />A més de laberints les paraules són cérvoles <br style="box-sizing: border-box;" />Beuen aigua dins l'últim batec de la tardor <br style="box-sizing: border-box;" />Esdevenen deesses amb flors a la cintura <br style="box-sizing: border-box;" />Volen créixer com taques de rovell i desfici <br style="box-sizing: border-box;" />Mentre passa el perfil malva-rosa del vent <br style="box-sizing: border-box;" />Passen contrabandistes pels sorrals de l'absència <br style="box-sizing: border-box;" />Som l'amo de la seva tristesa i d'un vell gos <br style="box-sizing: border-box;" />Tot allò que m'espera no té nom a cap mapa</p></div></section></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-11953522458725898832023-03-01T19:37:00.025+01:002023-03-01T19:37:00.192+01:00De Cel de fang a Arran de gel. Última poesia de Marc Granell<p>Diumenge 5 de març tindré l'immens plaer de presentar l'últim llibre de Marc Granell, <i>Arran de gel</i>, en companyia de l'autor i d'Immaculada Cerdà. Serà al Centre de Cultura Contemporània del Carme, en el marc del festival Vociferio. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-rR5SqcrrtIfItFNH-0_sg_IcmsT7DXNrNaNn2juGJqg9SLGjflNF3jKFUForWu20sx6BHv1u6lYIiCaVhTSYAnRownIXpIbjIvNTbpSBEYH2kA8SiIyNG3kbHDxksDpey0Gtzxxuhtu7d8NT6aqjBSu4IuyuxWOjyApG4Ahm634-9gK2Wg_FYzlK/s1080/Arran-de-gel_Vociferio%20(post).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-rR5SqcrrtIfItFNH-0_sg_IcmsT7DXNrNaNn2juGJqg9SLGjflNF3jKFUForWu20sx6BHv1u6lYIiCaVhTSYAnRownIXpIbjIvNTbpSBEYH2kA8SiIyNG3kbHDxksDpey0Gtzxxuhtu7d8NT6aqjBSu4IuyuxWOjyApG4Ahm634-9gK2Wg_FYzlK/w400-h400/Arran-de-gel_Vociferio%20(post).jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquest és el segon llibre de poesia per a adults que publica Marc Granell des que va reunir la <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/marc-granell-poesia-completa-1976-2016_114988/">poesia completa</a>. Cal, però, comptar-hi un tercer llibre, <a href="https://bromera.com/educacio/el-micalet-galactic/8288-poemes-romancers-i-altres-versos-xafarders-9788413581521.html">Poemes romancers i altres versos xafarders</a>, en aquest cas de poesia per a infants, perquè com més va, més es fa evident que el que diferencia una de l'altra és el to (més juganer, més senzill, si voleu, en la infantil, més greu, més estoic, en l'adulta), però que els temes, les inquietuds i, sobretot, el compromís de l'autor amb la pròpia obra són els mateixos. I això es nota.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Siga com siga, diumenge parlarem sobre <i><a href="https://bromera.com/educacio/bromera-poesia/8938-arran-de-gel-9788413584713.html">Arran de gel</a></i>, però serà inevitable posar-lo en relació amb la poesia anterior, perquè es tracta d'una peça més d'un tot orgànic, d'un cos que troba la força en les paraules. Per anar fent boca transcric un poema sobre València, resposta al mític "Madinat at-Turab" o represa del tema. Un poema molt escaient al mes que tot just comença. Més avall deixe la lectura que vaig fer del llibre anterior <i><a href="https://bromera.com/educacio/bromera-poesia/8112-cel-de-fang-9788413580999.html">Cel de fang</a></i>, per al número 77 de la revista <i><a href="https://bromera.com/publicacions/module/aveilla/FrontAveillaModels?module_action=detail&id=46#revista/">L'Illa</a></i>.</p><div style="text-align: justify;">VALÈNCIA, ENCARA</div><div style="text-align: justify;"><br />En tu habite com s'habiten<br />el dolor i l'esperança,<br />la memòria i l'anhel<br />desfent-se en somnis com núvols,<br />en pluja estèril que ofega<br />horitzons a punt de nàixer.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ciutat de foc i de fang,</div><div style="text-align: justify;">tomba infinita, jardí</div><div style="text-align: justify;">d'oblits en flor, de renúncies,</div><div style="text-align: justify;">de guspires que aviat moren</div><div style="text-align: justify;">d'odi encés i d'indiferència,</div><div style="text-align: justify;">ciutat de la passió </div><div style="text-align: justify;">feta fum, feta nostàlgia,</div><div style="text-align: justify;">en tu soc tot viu d'horror,</div><div style="text-align: justify;">de desig tot mort, encara.</div><div style="text-align: justify;"><br /> </div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-size: medium;">Calma i ferida</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-size: medium; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Calla, ànima cansada de gaudir<o:p></o:p></i></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>i de sofrir.</i><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Camillo Sbarbaro traduït per Marc Granell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Marc Granell (València, 1952) ha publicat una vintena de llibres de poesia
per a adults i per a infants que l’han convertit en una peça clau de la
literatura valenciana contemporània. Tots aquests llibres es poden llegir a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia completa (1976-2016)</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;"> que va publicar el 2018 la Institució
Alfons el Magnànim. A més, cal dir que sense la vessant incitadora i
provocadora de Granell no s’entendria molt del que ha passat, literàriament, al
nostre país en les darreres dècades. En revistes, tertúlies i jurats, o com a
director de col·leccions de poesia, Marc Granell ha obert espais per a la
poesia, que sovint han acollit amb tendresa i exigència inquietuds i veus noves.
Una tasca ingent.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I tanmateix, més enllà dels inèdits i els poemes
esparsos recollits a la </span><i><span lang="CA">Poesia completa</span></i><span lang="CA">, feia temps que no en teníem
a les mans un llibre nou. </span><i><span lang="CA">Cel de fang</span></i><span lang="CA"> comença amb un pòrtic
que assaja una definició de què és "La poesia", o més aviat una constatació
després d’anys de convivència. Tristesa, memòria, desig: tres mots que
apareixen al final del primer vers de cada estrofa i que ens guien per l’obra
que tot just encetem.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Després del pòrtic, ve la casa, que és el cos,
definit en diversos poemes amb aquella vella idea estoica que diu que sempre
portem la mort amb nosaltres. El diàleg amb la mort i el cos propis és d’una
franquesa estremidora i darrere de la veu poètica es dibuixa el dolor d’un home
que no sap com “posar-se l’ànima”. La plàtica
machadiana amb un mateix, el pes de la memòria, el buit de l’existència, són
temes que recorren el llibre i que ens mostren els plecs d’una vida viscuda com
qui creua un camp de mines.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al costat d’aquests poemes més introspectius, si
així ho voleu dir, als versos de Marc Granell sempre hi ha lloc per al dolor dels
altres, dels que pateixen, dels que moren injustament o per defensar un món millor.
Poemes escrits des de la indignació i la ràbia, quan sembla que l’esperança ja
s’ha perdut, quan la confiança en allò que ens fa humans defalleix: “Açò que
som no té remei”. El poeta, una vegada més, sap que està del costat dels "expulsats de la societat", aquells que són "carn de tristesa i privilegi".</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic;"><o:p> </o:p></span><span lang="CA">A </span><i><span lang="CA">Cel de fang</span></i><span lang="CA">, la poesia de Marc
Granell és més esmolada i clara que mai. Ja no queden subterfugis, ni calen
draps calents. Cada poema tracta un tema i l’encara amb totes les conseqüències
i amb una veu profundament humana i propera. La consciència de la pròpia
fragilitat s’ha fet més ampla i també és consciència que el món que ens envolta
és perible ("Se’ns ha anat de les mans aquest deliri"). El consol, si el
trobem, serà més aviat autocomplaença, semblen advertir-nos alguns versos
d’aquest llibre. Potser el que ens cal, més que consol, és trobar en la poesia
allò que troba el poeta en llegir la polonesa Anna Swir, uns versos que siguen
calma i ferida. I la confiança que la poesia pot, malgrat tot i encara d’acord
amb Hölderlin fundar "uns altres mons que es fan possibles".</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">Revista L'Illa, núm. 77</span></p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-2580488796907281432022-03-25T16:01:00.002+01:002022-03-27T21:03:37.309+02:00Sobre Vicent Penya<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://escolavalenciana.org/web/wp-content/uploads/2021/11/Imatge_Trobades_2022_.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="571" height="800" src="https://escolavalenciana.org/web/wp-content/uploads/2021/11/Imatge_Trobades_2022_.jpg" width="571" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="text-align: justify;">La <a href="https://escolavalenciana.org/web/trobades/trobades-2022/">Trobada d’escoles</a> en valencià de l’Horta Nord se celebra aquest any en Rafelbunyol. Tocava que fora en 2020, però ja se sap com han anat les coses des de març d’aquell any. Amb molt bon criteri, al meu parer, la Coordinadora pel valencià de l’Horta Nord i Escola Valenciana i, per extensió, la comunitat educativa de la comarca, han decidit homenatjar l’escriptor rafelbunyoler <a href="https://www.escriptors.cat/autors/penyav">Vicent Penya</a>. L’homenatge es farà aquesta nit, 25 de de març, en un sopar al bar dels jubilats del poble. Com que, per motius d’agenda, no hi podré anar i amb Vicent hem compartit converses i lectures des que ens vam conèixer en 1997, diria que al bar Colors; faig la meua aportació a la festa des d’aquest espai virtual. I ho faig recuperant (i reelaborant) unes notes que he trobat manuscrites entre les pàgines del llibre <i>Triadisse</i>s, la tria personal que Vicent va publicar a Edicions de la Guerra-<a href="https://www.editorialdenes.com/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2">Denes</a>, l’any 2013. Les notes corresponen a la presentació que vam fer a la Casa de la Cultura de Rafelbunyol, el 13 de juny de 2014. Les fotos són de l’estimat i enyorat amic Federic Aznar. A més de l'autor i de mi mateix, hi ha l'editor de Denes, Francesc Ferrer, i el cantautor Garri Campanillo. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmNedIWaOxoblDo5fCPoqp28cankpUnUUXB9ZvHmpZmush-jgs-7NlGwfssDR_y6dmAYAIFvcsCF_L4sHKRmuOWdfEFjGOPGdSWMvqtqWcOir3IoBT0Hy6WEFNTX0oRSaeQqkiNf7QfJa_n9iO7xLdsyZnnFT0xEBJk8MseH01RfekAjDjzn3xfdXS/s985/resized_AAC_6479.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="985" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmNedIWaOxoblDo5fCPoqp28cankpUnUUXB9ZvHmpZmush-jgs-7NlGwfssDR_y6dmAYAIFvcsCF_L4sHKRmuOWdfEFjGOPGdSWMvqtqWcOir3IoBT0Hy6WEFNTX0oRSaeQqkiNf7QfJa_n9iO7xLdsyZnnFT0xEBJk8MseH01RfekAjDjzn3xfdXS/w400-h265/resized_AAC_6479.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;">Tots coneixem Vicent Penya, però potser cal recordar una vegada més que du una maleta carregada de llibres i iniciatives culturals que el converteixen en un actiu important de la literatura valenciana actual.</p><p style="text-align: justify;">Aquesta trajectòria, que inclou set llibres de poemes, i novel·les i llibres de contes, així com narrativa infantil i juvenil, ha rebut sovint el reconeixement dels companys d’ofici en forma de premis, així com el beneplàcit de la crítica.</p><p style="text-align: justify;">I això és perquè Vicent ha construït una obra rigorosa i compromesa, treballada i valenta que, sense escarafalls, diu el que vol dir i ho fa amb la contundència que dona el vers ben treballat, un treball que arrela al territori, que és <i>Desig de terra</i> i compromís cívic.</p><p style="text-align: justify;">Aquesta contundència, sovint és dubte o conversa amb un mateix, com un Machado de l’Horta que manté amb sí mateix un soliloqui <i>De la casa estant</i>. A partir de l’observació de la realitat, com al <i>Llibre de les enrònies</i>, Vicent sap que l'entorn, sovint, és hostil amb nosaltres, els valencians, i també els homes i les dones de cultura, i també amb l’home i la dona senzills que aspiren a formar part d’un món més just. Vicent sap que cal perseverar. <i>La perseverança</i> és el títol d’una novel·la seua i també d’aquest poema:</p><p><br /></p><p>LA PERSEVERANÇA</p><p><br /></p><p>Per més que vaig i vinc, sempre em quede i no fuig.</p><p>Plantar cara a la vida és un noble objectiu,</p><p>i una estúpida audàcia gastar l’últim cartutx;</p><p>però hi ha un déu fatxenda que em mira i em somriu</p><p>perdut en el planeta. Jo li done les gràcies</p><p>perquè en els temps que corren són tantes les fal·làcies</p><p>que suportem pertot, que no pots, en conjunt,</p><p>confiar en ningú. No obstant, ací em teniu:</p><p>cansat i brut i, en canvi, en eterna insistència,</p><p>sense guillar d’enlloc, fent acte de presència</p><p>en tot moment i arreu, com el millor actiu.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguawwlSTELCbRLiAplv9d4NPZn8wYdfB-_vJ2kZLXzsCgs8XK0n5tKuM81N_FbdzoeIDSTJtcxUKYjKyN41Lq2tBzhOcJHEd_ZI-E7WToFtMbyBttdiQKeWPHx2-GI__ua5BMZKKVVbfAO4X8UCrWILuCuYxXEy2rtsaxIcpXkNSI2xFBsoKLvhsjp/s985/resized_AAC_6495.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="985" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguawwlSTELCbRLiAplv9d4NPZn8wYdfB-_vJ2kZLXzsCgs8XK0n5tKuM81N_FbdzoeIDSTJtcxUKYjKyN41Lq2tBzhOcJHEd_ZI-E7WToFtMbyBttdiQKeWPHx2-GI__ua5BMZKKVVbfAO4X8UCrWILuCuYxXEy2rtsaxIcpXkNSI2xFBsoKLvhsjp/w400-h265/resized_AAC_6495.jpg" width="400" /></a></div><p>Vicent sap, doncs, que cal perseverar, que les coses volen treball i que, si el camí no és fàcil, el que és segur és que val la pena fer-lo, i que cal plantar cara a la vida, omplir <i>El buit</i>, i recuperar la memòria, perquè no ens siga semada <i>Sense un punt de record</i>.</p><p>La poesia de Vicent es conforma a partir d’un paisatge quotidià, mirat amb ulls que saben estimar, però també, o precisament per això, posar el dit a la nafra. M’agrada, en aquest sentit, recordar la dedicatòria que em va escriure per al llibre <i>Homèrides</i>:</p><p>“Per a l’amic Pau Sif, perquè en la nostra Odissea quotidiana ens retrobem en l’Ìtaca de la poesia”.</p><p>He parlat adés de l’ofici. I aquest és un aspecte que voldria destacar, perquè només amb ofici, el poeta pot entendre que la poesia també és un joc i que <i>El joc</i> és</p><p><br /></p><p>El plaer d’omplir el temps,</p><p>inexorable, amb les mans, amb tot el cos.</p><p>La passió de vèncer l’ombra del xiprer.</p><p><br /></p><p style="text-align: justify;">El camí que ha recorregut Vicent els últims vint anys, aquesta insistència en el treball de les paraules, que l'emparenten amb Espriu i amb Estellés, per exemple, han donat molts fruits. En aquestes <i>Triadisses</i> trobareu els que l’autor ha considerat més representatius de la seua trajectòria. Ausades que el resultat és notable. </p><p style="text-align: justify;">Ací hi ha poemes dels seus set llibres de poemes publicats i alguns d’inèdits. El recorregut ens permet conèixer una veu pròxima i reflexiva que ha anat evolucionant amb els anys, amb més repertori formal i temàtic i amb una mirada més conscient a cada pas. </p><p style="text-align: justify;">Com diu Jaume Pérez Montaner al pròleg, aquesta antologia és una invitació magnífica per a conèixer l’obra de Penya: “una insinuació i un estímul per a començar a endinsar-nos en l’obra lírica densa i coherent d’un poeta que contempla el món amb tendresa i gratitud”.</p><p style="text-align: justify;">Vosaltres és possible que ja conegueu l’obra de Vicent, però jo també us dic que aquesta antologia és una bona manera de fer balanç i de retrobar aquesta veu serena, constant, amable, juganera i rigorosa, que habita els poemes de Vicent. </p><p style="text-align: justify;">M’acomiade amb un poema molt especial, perquè en soc, junt amb l’amic Ismael Carretero, el dedicatari:</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p>CADA NIT</p><p><br /></p><p>A Pau Sif i Ismael Carretero</p><p><br /></p><p>I la nit?</p><p>La nit també és un aspecte.</p><p>Terriblement uniforme o potser</p><p>amb matisos lleus tan irreal com intangible.</p><p>L’he feta meua, la nit, moltes vegades.</p><p>Cada raconet escurat en la memòria.</p><p>Un procés de negació, també de mancança.</p><p>Clou una llum, declina la terra,</p><p>i cada nit és un funest auspici</p><p>de la mort que sempre truca a la porta.</p><p>La sort malauradament sobtada o, més aviat,</p><p>un anunci a la claror de la lluna.</p><p>Una estrella de nit</p><p>que plou en el cor </p><p></p><p>de cada sina.</p><p><br /></p><p style="text-align: right;">Rafelbunyol, 13 de juny de 2014</p><div><br /></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-87144194535521315452022-02-19T14:12:00.001+01:002022-02-19T22:41:05.048+01:00Bonnie, Clyde i Paco el de 'Sa Penya'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://media.revistavanityfair.es/photos/60e8581283a125780749781b/master/w_1600%2Cc_limit/30685.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="401" src="https://media.revistavanityfair.es/photos/60e8581283a125780749781b/master/w_1600%2Cc_limit/30685.jpg" width="534" /></a></div><br /><p><br /></p><p>M'agraden els poemes amb personatge. Ahir, a la presentació a Fan Set de <a href="https://labreuedicions.com/tota-flor-sense-cossiol-de-joaquim-cano/"><i>Tota flor sense cossiol</i>,</a> de Ximo Cano, i de <i><a href="https://labreuedicions.com/la-breu-historia-dels-estats-units-de-raquel-pena-martinez/">La breu història dels Estats Units</a></i> vaig llegir un poema de cada un. El de Ximo era aquest, que no té personatge, però és una meravella:</p><p>Sediment de vidre</p><p>que escorcolla dins del foc,</p><p>el sílex atàvic.</p><p>Trobar, al centre terrestre,</p><p>que esmicolar és aprendre.</p><p><br /></p><p>El de Raquel Pena, en canvi, en tenia dos: els grans Bonnie & Clyde, amb cara de Warren Beatty i Faye Dunaway:</p><p><br /></p><p style="text-align: right;">If all roads were blind,</p><p style="text-align: right;">They wouldn't give up till they died.</p><p style="text-align: right;">Bonnie Parker</p><p style="text-align: right;"><br /></p><p>BONNIE AND CLYDE</p><p><br /></p><p>No estaven casats i fumaven</p><p>-d'això se'n diu estil-.</p><p>Cop sec,</p><p><i>pum!</i></p><p>Cos a terra.</p><p><br /></p><p>Revistes de <i>West Dallas</i> exhibint</p><p>la parella de moda,</p><p>i ja de pas,</p><p>propaganda del fusell automàtic Browning.</p><p><br /></p><p>Les presons a punt d'esclatar</p><p>de futur sense joves,</p><p>a l'estat de l'estrella solitària,</p><p>on la Gran Depressió</p><p>no cabia dintre els <i>cupcakes</i>.</p><p><br /></p><p>L'emboscada de tot un país</p><p>rere els matolls,</p><p>mil dòlars per cap</p><p>crivellat d'enveja.</p><p><br /></p><p>Sort del botó de l'americana,</p><p>qui va esquivar la bala a temps,</p><p> només una vegada.</p><p><br /></p><p>Després, a Ca Revolta vaig llegir aquest enorme invent de Manel Marí, el primer narcocorrido de la literatura catalana. Un gran poema, amb personatge i amb moltíssima personalitat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhTXGAgGFn1lhtI26ooASlCiYCL_4QhSBEsxLXJ6vOwfPfHefai9IBfCuvBng3iwZps40j_vndo5IBkR-eIdytvMUtMhbqhUZgSpYyNKJsjdu-YYr_GX-0KXlOMb5ZxTZtB94xzPdQKXUTJosABLcvj3ENOy3mMi-AhBQRPaxy5yakqTA_hriN5XUnC=s1080" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhTXGAgGFn1lhtI26ooASlCiYCL_4QhSBEsxLXJ6vOwfPfHefai9IBfCuvBng3iwZps40j_vndo5IBkR-eIdytvMUtMhbqhUZgSpYyNKJsjdu-YYr_GX-0KXlOMb5ZxTZtB94xzPdQKXUTJosABLcvj3ENOy3mMi-AhBQRPaxy5yakqTA_hriN5XUnC=s320" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p>PACO EL DE ‘SA PENYA’</p><p>(Narcocorrido amb la memòria d’en Xicu Lluy)</p><p><br /></p><p>Tres veus i una de més forta</p><p>servien de contrasenya</p><p>perquè Paco el de ‘sa Penya’</p><p>volgués obrir-te la porta.</p><p><br /></p><p>Amb un grenya morena</p><p>que li tapava mig rostre,</p><p>tocava amb el cap sostre</p><p>i les parets amb l’esquena.</p><p><br /></p><p>Lluïa un Crist tatuat</p><p>i anava a missa a diari,</p><p>i al rerefons d’un armari,</p><p>guardava en gran el pecat.</p><p><br /></p><p>Paco el de ‘sa Penya’, el noble</p><p>o el lladre, segons t’ho miris,</p><p>carregava el cost als guiris</p><p>del que descomptava al poble.</p><p><br /></p><p>Fet al frau i a l’enganyifa</p><p>flirtejava amb el conflicte</p><p>cada cop que un drogoaddicte</p><p>feia sang d’una tarifa.</p><p><br /></p><p>Assidu al puny i al coltell</p><p>i amb un punt de mala bava,</p><p>jurava que el resguardava</p><p>el Crist gravat a la pell.</p><p><br /></p><p>Tres crits i un de prou més fort</p><p>badant la calma ferrenya,</p><p>alertaren tot ‘sa Penya’</p><p>que a en Paco l’havien mort.</p><p><br /></p><p>Una punxada a un costat,</p><p>una altra va entrar en l’aixella,</p><p>la tercera, a la costella,</p><p>la quarta, al Crist tatuat.</p><p><br /></p><p>La policia local</p><p>va dir que, entre ràbia i pànic,</p><p>va ser un turista britànic</p><p>qui a en Paco va obrir en canal.</p><p><br /></p><p>Com un riu de lava densa</p><p>la sang tenyia la grenya</p><p>morena de de ‘sa Penya’</p><p>mort en legítima ofensa.</p><p><br /></p><p>És el crim que el crim depreda</p><p>en les nits d’un Crist absent</p><p>i tatua el paviment</p><p>amb sang vessada a sang freda.</p><div><br /></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-60836217650518198262021-12-17T06:53:00.004+01:002021-12-17T06:53:46.604+01:00Un poema de Vasko Popa<p>Roden pel calaix i les carpetes alguns poemes que he traduït de Vasko Popa (Grebenac, 1922-Belgrad, 1991). Aquest n'és un.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTNmhuQWhvrhCqOXbbV6w2K_5Ygw4oAz8gVGDo5AY5vAyxFKy0-Ou6f8XhqmUdsNYHtBTE&usqp=CAU" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="169" data-original-width="299" height="169" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTNmhuQWhvrhCqOXbbV6w2K_5Ygw4oAz8gVGDo5AY5vAyxFKy0-Ou6f8XhqmUdsNYHtBTE&usqp=CAU" width="299" /></a></div><br /><p><br /></p><p><b>Priča o jednoj priči </b></p><p><br /></p><p>Bila jednom jedna priča</p><p>Završavala se</p><p>Pre svog početka</p><p>I počinjala</p><p>Posle svog završetka</p><p><br /></p><p>Junaci su njeni u nju ulazili</p><p>Posle svoje smrti</p><p>I iz nje izlazili</p><p>Pre svoga rođenja</p><p><br /></p><p>Junaci su njeni govorili</p><p>O nekoj zemlji o nekom nebu</p><p>Govorili su svašta</p><p><br /></p><p>Jedino nisu govorili</p><p>Ono što ni sami nisu znali</p><p>Da su samo junaci iz priče</p><p><br /></p><p>Iz jedne priče koja se završava</p><p>Pre svog početka</p><p>I koja počinje</p><p>Posle svog završetka</p><p><br /></p><p><br /></p><p><b>Història d’una història</b></p><p><br /></p><p>Hi havia una vegada una història</p><p>que acabava</p><p>abans de començar</p><p>i començava</p><p>després del seu final</p><p><br /></p><p>Els protagonistes hi entraven</p><p>després de morir</p><p>i en sortien</p><p>abans de nàixer</p><p><br /></p><p>Els protagonistes parlaven</p><p>d’una terra d’un cel</p><p>parlaven pels descosits</p><p><br /></p><p>L’única cosa que no deien</p><p>allò que no podien saber</p><p>era que només eren els protagonistes d’una història</p><p><br /></p><p>d’una història que acaba</p><p>abans de començar</p><p>i que comença</p><p>després d’acabar</p><div><br /></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-80008247003454638262021-10-15T15:09:00.012+02:002021-10-15T16:33:40.658+02:00del Saler al Túria, de Carles Dolç<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.alfonselmagnanim.net/media/dival/images/edition-116011.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="495" height="800" src="https://www.alfonselmagnanim.net/media/dival/images/edition-116011.jpg" width="495" /></a></div><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif" style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif"><p style="text-align: justify;"><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif" style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif"><br /></span></span></p><div><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif" style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif"><br /></span></span></div><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif">Al seu llibre <i>Del Saler al Túria </i>(<a href="https://prunallibres.com">Pruna Llibr</a>es-<a href="https://www.alfonselmagnanim.net/es/libro/del-saler-al-turia_124276/">Institució Alfons el Magnànim</a>), Carles Dolç explica que: "</span><span data-offset-key="2gstt-0-0" face="system-ui, -apple-system, BlinkMacSystemFont, ".SFNSText-Regular", sans-serif">El 30 de juny de 1970 la <a href="https://www.rtve.es/play/videos/el-planeta-azul/vida-salvaje-albufera-valencia/3013598/">Televisión Española</a> (TVE), única emissora de telecomunicacions existent aleshores, emet un programa de la sèrie <i>Vida salvaje</i>, que dirigia i presentava Félix Rodríguez de la Fuente, dedicat a l'Albufera".</span><br /></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">En aquest documental sobre l'Albufera, Félix Rodríguez de la Fuente denunciava que les actuacions urbanístiques que s'estaven duent a terme al Saler en aquell moment posaven en perill l'ecosistema del llac. Al documental hi participaven alguns valencians preocupats per la qüestió. De fet, foren aquests científics valencians que avisaren Rodríguez de la Fuente, com explica Carles Dolç. Un d'aquests científics era Miquel Gil Corell, que va ser veí de la Pobla de Farnals i farmacèutic de Massamagrell. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">Miquel Gil Corell, un home savi i un bon lector i conversador (a qui jo vaig conéixer essent encara un xiquet, perquè mon pare solia reunir-se amb ell per practicar el noble art de la tertúlia), seria després el primer president de la Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera. Sobre el seu paper en aquesta història, diu Dolç:</span><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"> "El cas de Miquel Gil Corell és paradigmàtic: ecòleg i farmacèutic, tenia una barqueta al llac i des de molt abans, per iniciativa pròpia, feia anàlisis de l'estat de les aigües per tal d'estudiar-ne l'evolució". Així el descrivia Félix Rodríguez de la Fuente: "un hombre aficionadísimo a la naturaleza, un gran naturalista y, por otra parte, un profesional del microscopio". Passió, estima per la natura i rigor científic, expressats amb la peculiar i -passeu-me l'adjectiu, però és el que més s'escau- entranyable retòrica de l'<i>amigo Félix</i>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">El llibre de Carles Dolç està ple de dades com aquesta, de detalls en què es veu com la tasca individual de molts se suma en un esforç col·lectiu per aconseguir uns objectius compartits i generosos. Encara que allò que es va fer al Saler no s'ha revertit mai del tot, sí que és veritat que "una de les conseqüències de la batalla del Saler va ser precisament que s'enderrocara el passeig i es reconstruïren els muntanyars amb un treball mediambiental modèlic de restauració d'ecosistemes". És a dir, que la barqueta del meu veí Miquel Gil Corell, i les barquetes (articles, plataformes, manifestacions, adhesius, pancartes, etc.) de tants altres, van salvar el Saler i, amb la seua lluita, van demostrar que no tot és irreversible. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><br /></span><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXtPZxGhm-3WkhnuL9kNBUzkstnRE-aUs8ic7e2jfZrINLexx3UXLqJ-_apzkwmaCcdU6yeqN8So0cmzEEaGTd7zUyclr1Or2H2du37pOkWp08wHpFi7B74b557A-s7E1WHxAILmzjWyw/s1459/Captura+de+Pantalla+2021-10-15+a+les+14.56.42.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="966" data-original-width="1459" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXtPZxGhm-3WkhnuL9kNBUzkstnRE-aUs8ic7e2jfZrINLexx3UXLqJ-_apzkwmaCcdU6yeqN8So0cmzEEaGTd7zUyclr1Or2H2du37pOkWp08wHpFi7B74b557A-s7E1WHxAILmzjWyw/s320/Captura+de+Pantalla+2021-10-15+a+les+14.56.42.png" width="320" /></a></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">Aquesta és, al meu parer, una de les idees més importants del discurs de Carles Dolç, tant en aquest llibre com en moltes intervencions públiques que li he llegit o escoltat: <b>la reversibilitat</b>. És una idea fonamental, perquè ens encoratja no només a salvar allò que queda, sinó a recuperar allò que s'ha perdut (llegiu l'Horta, el Cabanyal, la Punta, i un llarg etcètera). </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">Una altra idea que em sembla fonamental del llibre de Dolç és la de <b>la</b> <b>perseverança</b>. Un dels capítols del llibre fa referència al caràcter infatigable del moviment ciutadà per fer del llit vell del Túria un riu verd, contra la idea de fer-lo d'asfalt: "L'activisme de la societat civil va aconseguir que l'assumpte del llit verd no es perdera de vista en cap moment de la dècada dels setanta, permeté superar les insolvents ambigüitats del consistori encara franquista i va fixar criteris sobre què fer amb el riu". </span><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">Ara ha fet 64 anys que el riu Túria es va desbordar i que començà aquesta història del llit vell que encara no ha acabat, i en el text de l'arquitecte valencià encara es filtra un orgull justificat per aquella victòria ciutadana: "que una ciutat siga articulada per un jardí d'arbres crescuts, amb les seues panoràmiques paisatgístiques, com ja ho és del </span><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">Túria després de trenta anys és una benedicció urbana, no caiguda del cel, sinó de l'acció cívica".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;">Com diu Dolç no es tracta de mitificar aquests moviments ciutadans, sinó de ser conscients que "són expressió d'idees i sentiments socials que formen part de les ciutats democràtiques". No es tracta de mitificar-los, però sí de continuar donant-los suport quan tenen raó. Les amenaces continuen: en l'<a href="https://www.eltemps.cat/article/14440/entrevista-carles-dolc">ampliació del port</a>, per exemple. Cal tenir a punt la barqueta de Miquel Gil Corell (l'entusiasme, l'estima i el rigor) i recollir dades i buscar altaveus a favor d'unes ciutats més amables i d'uns espais naturals més vius i verds. </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWRfeLDbLI1_5qdi2sdvoP37kTWw0Lv1Bl7waryv90YG9wnNejC2uCQnQiPXUwD1h7E1eeMouYx4HIFNjiYqSs4_QwSBPdhSRcK9ZVI-6KKxzLXOehaMec-c0n0xa6b0GLZwtt399neX8/s1102/Captura+de+Pantalla+2021-10-15+a+les+15.03.03.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="748" data-original-width="1102" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWRfeLDbLI1_5qdi2sdvoP37kTWw0Lv1Bl7waryv90YG9wnNejC2uCQnQiPXUwD1h7E1eeMouYx4HIFNjiYqSs4_QwSBPdhSRcK9ZVI-6KKxzLXOehaMec-c0n0xa6b0GLZwtt399neX8/s320/Captura+de+Pantalla+2021-10-15+a+les+15.03.03.png" width="320" /></a></div><br /><span style="caret-color: rgb(228, 230, 235); white-space: pre-wrap;"><br /></span><p></p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-74691017652422090312021-09-04T12:16:00.006+02:002021-09-04T12:24:25.602+02:004 de setembre. Vicent Andrés Estellés<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://static5.museoreinasofia.es/sites/default/files/obras/DE00050.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="800" height="362" src="https://static5.museoreinasofia.es/sites/default/files/obras/DE00050.jpg" width="800" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Si he de respectar un ritual, que siga el de recordar el poeta de Burjassot. Enguany, precisament, no l'he llegit gaire, però no fa molt que vaig comprar l'últim volum de la seua poesia completa, que han editat amb gust i paciència Jordi Oviedo i Irene Mira, sota la direcció de Vicent Salvador i Josep Murgades. En aquest volum trobem els tres llibres de Jackeley, les<i> Elegies europees</i>, <i>Saló</i>, el <i>Coral del meu poble</i>, <i>Dies gastats</i>, <i>Epístola avortada al meu amic Josep Maria Llompart</i>, <i>Festes llunyanes</i>, <i>Manual del malalt perfecte</i>, <i>D'açò se'n deia "plafons" en temps de Rubén Darío i Santos Chocano</i>, <i>El corb</i> i, finalment, <i>Per terres de Castelló. Notes de butxaca</i>. No són llibres principals d'Estellés que, com és sabut, va escriure molt (en volums anteriors han eixit els indefugibles <i>Llibre de meravelles</i>, <i>Horacianes</i> o <i>El gran foc dels garbons</i>), però hi ha més d'un parell de llibres excel·lents i, sobretot hi ha una més de les coses que fan d'Estellés, al meu parer, un poeta inevitable: el poema o el vers inesperat fins i tot en l'obra més marginal o secundària. La troballa, com aquella granota a la butxaca del "Goig del carrer", que, de sobte, et bota davant dels ulls i t'amolla: "No et relaxes. Encara tinc poesia a les venes." </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.abacus.coop/on/demandware.static/-/Sites-AbacusMaster/default/dw588b827d/images/large/1357191.80.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="472" height="800" src="https://www.abacus.coop/on/demandware.static/-/Sites-AbacusMaster/default/dw588b827d/images/large/1357191.80.jpg" width="472" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Això, però, no deixa de ser una impressió personal. Els editors del llibre, que treballen amb un rigor envejable, almenys envejat per aquest lector ara ja gairebé ocasional, expliquen que en aquest volum seté, que recull llibres de la segona meitat de la dècada dels setanta (quan ja hi havia una generació de joves poetes fent coses diferents, mentre es produïa l'anomenat "boom" estellés), el poeta continua amb l'experimentació formal que ja havia encetat en la primera meitat de la dècada. Ja no hi trobem només el decasíl·lab i l'alexandrí tan típicament estellesians, sinó tankes, apariats, vers lliure, versos d'art menor, etc. "Temàticament" -diuen Oviedo i Mira- "l'ús de noves formes va acompanyat d'un seguit d'imatges europees i al·lusions al moment històric de la transició que enriqueixen la intertextualitat de l'univers estellesià". </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">"Oh, vella, oh trista Europa!", deia Estellés al<i> Coral romput </i>i encara em ressona, quan l'evoque, en la veu d'Ovidi Montllor. Sempre m'ha fascinat la vocació europea i europeista de l'Estellés. Una vocació natural en un home curiós i en un periodista. La puta postguerra i la grisor del franquisme que tan bé va retratar contrastaven enormement amb les estrelles de cine (Marylin, la Loren) i amb el món europeu que s'albirava més enllà. En aquest sentit, expressat amb molta menys circumspecció, Estellés i Espriu també coincideixen. Faríem bé de no oblidar aquest europeisme, com assenyalen els editors: “La construcció d’Europa com un lloc literari subjectiu en la poesia estellesiana es converteix també en un topos de llibertat per al context polític i, com dèiem, amb uns plantejaments semblants als del nord enllà espriuà”. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Amb Estellés sempre he tingut la sensació que estava davant d’un poeta que s’ho havia llegit tot i que sabia moltes coses. Un lector apassionat de literatura i un periodista informat. La manera d’expressar-ho en els versos és sorprenent, de fet, perquè tot i que es passa el dia citant i jugant a la intertextualitat ho fa sense pedanteria, sense engolament (engolament és antònim de Vicent Andrés Estellés en algun diccionari). Estellés fa parlar els altres poetes i molts artistes amb la seua veu, siguen qui siguen, i els convida a seure a la tauleta amb braser, tant si són vius com morts. Als <i>Sonets per a Jackeley</i>, que formen part d’aquest volum, hi ha poemes que són cròniques d’un viatger desvagat, d’un <i>flaneur</i>, a Londres que en tornar a casa pren quatre notes, entre les que es filtra un dolor:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">ran del tàmesi, caminava amb les mans a les butxaques.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">veia la vella dama que donava molletes de pa als ocells.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">em vaig asseure en un banc i veia davant meu el parlament,</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">l’abadia de westminster. vaig tornar a caminar després.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">els meus records de londres són uns records vianants</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">d’una banda a l’altra. de nit, vaig davallar entre els parcs</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">a la vora del riu. em vaig abocar a la barana. veia el</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">big ben, el gran ull despert sobre la immensa nit de l’urbs.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">al matí hi havia l’alegria dòcil dels arcs, les flors.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">després me n’anava de vegades a la national gallery.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">errava en silenci i molt dolorosament per les seues sales.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">altres vegades me n’anava a l’albert hall. veia aquell </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">retaule de sant jordi. a les vesprades solia anar</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">al british museum. mirava els manuscrits, evocava karl marx.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Hi ha també, en aquest volum, el llibre <i>El corb</i>, que evoca el poema de Poe i que posa en dansa uns quants homenots de la cultura europea contemporània. En aquest llibre hi ha alguns versos realment impressionants de l’Estellés combatiu, del poeta compromés que tornarà a sonar amb contundència al <i>Mural del País Valencià</i>. La gràcia dels versos, més enllà del gest ètic i polític que els puga moure, és que són realment efectius. Estellés ja hi tenia la mà trencada en això i, com el Blai Bonet de “Gaspar Hauser” o el Miguel Hernández de “Vientos del pueblo”, era capaç d’amollar una tirallonga de versos construïts amb paral·lelismes i anàfores que formaven un crescendo èpic. Els fragments que cite i amb què acabe aquestes notes estellesianes del 4 de setembre són el tercer i el quart de l’“Homenatge a Picasso”, al capdavall una ècfrasi del Gernika.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El testament de bigues de baranes de pedres</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Contra el tarquim injust i contra la fam injusta</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Contra la sang injusta vessada pels carrers</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Testament de l’estrella i manifest irat</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Contra la por precària la trista fam de viure</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Oh llibertat arribes i ens obres les finestres</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Oh llibertat llunyana oh llibertat perduda</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Clar pujava els graons redemptor el vell himne</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Tenebres estellades de gernika de sang</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Banyes de braus funestos banyes de braus de l’alba</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Controvertida llum miserable bombeta</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Puny irat de la mar contra el brut cel nocturn</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Ah cavalls d’estupor mà que branda la falç</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Una sang innocent davallava els graons</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El poder arbitrari apagant les ninetes</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Foscor foscor dels dies els boscos amarats </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-20164879574906714622021-06-04T12:38:00.002+02:002021-06-04T13:42:57.231+02:00Ridi pagliaccio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://calibre38.com/wp-content/uploads/2016/07/Emilio-de-Marchi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="307" src="https://calibre38.com/wp-content/uploads/2016/07/Emilio-de-Marchi.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Com que no tinc gaire temps per a estudiar i m'he apuntat a un examen d'italià, escolte la ràdio al cotxe mentre recórrec la circumval·lació de València, sempre amb l'ai al cor. La ràdio en línia em permet fer un by pass cap a un altre horitzó, sobretot de tornada, quan l'horari asfàltic coincideix amb l'emissió del programa Fahrenheit de Rai 3. Hi ha dues seccions que em resulten especialment amables: <i>la caccia al libro </i>i <i>i gettoni di letteratura. </i></p><p>La cacera dels llibres és una secció que facilita als oients de trobar obres introbables. L'oient truca a la ràdio i explica quin llibre busca, l'any d'edició i per què el vol. L'avinentesa sempre permet fer cinc cèntims del contingut de l'obra recercada, que potser de qualsevol mena: una novel·la descatalogada, un estudi sobre algun aspecte cultural molt concret, un àlbum infantil, una edició crítica rara d'un clàssic, un llibre de psicologia, etc. De vegades, més de les que podria semblar, els llibres apareixen. Algú que té el llibre a casa, que n'ha gaudit, que li ha tret el suc que li calia, escolta per casualitat l'emissió i truca a la ràdio, diu que té el llibre i que el vol donar a la persona que el necessita. El programa, doncs, posa en contacte buscador i posseïdor del volum, que parlen en directe i tornen a fer una exposició del contingut del llibre i de l'experiència de lectura. Francament bonic. En mans de Billy Wilder seria una comèdia divertidíssima, en mans d'aquells que feien les comèdies de Meg Ryan i Tom Hanks una cosa empalagosa i insofrible; però la secció és preciosa, enriquidora i fa molta companyia.</p><p>L'altra secció, <a href="https://www.raiplayradio.it/programmi/gettoni/">I gettoni de letteratura</a> (gettoni és com es diuen en italià les fitxes dels telèfons públics), són petites càpsules sobre un autor, preparades per la periodista cultural Florinda Fiamma. S'hi expliquen fets més o menys anecdòtics o laterals de l'escriptor en qüestió, que també se solen contextualizar amb la tria d'algun fragment d'una obra. Ara fa uns dies que l'autor de qui es parla és <a href="https://www.raiplayradio.it/playlist/2021/05/Gettoni-di-letteratura-Emilio-De-Marchi-823005e9-4e42-4196-8480-70f7c8d749dd.html">Emilio de Marchi</a> (1851-1901, de qui no he llegit res. Pel que sembla, però, és el primer autor de <i>gialli</i> i també havia fet de traductor. Entre més obres, compta amb una versió de les faules de La Fontaine. Al capítol d'ahir, precisament, es reproduïa una idea sobre la traducció, amerada de sentiment, que em va fer gràcia:</p><p>"Il traduttore deve avere animo, cuore e intelletto pronto e alacre, ma a patto di adoperare queste sue qualità non come vuole lui. Chi comando è il libro e al libro comandano spesso i gusti di un tempo che non è più il nostro, per modo che il traduttore si trova spesso nella dura condizione di dover riprodurre con alacrità e allegria ciò che lo fa sudare e piangere di fatica. E insomma il mestiere del pagliaccio che ride e muore di fame".</p><p>"El traductor ha tenir l'ànim, el cor i l'intel·lecte a punt i viu, però a condició de fer servir aquestes qualitats no com ell voldria. Qui mana és el llibre i al llibre manen sovint els gustos d'un temps que ja no és el nostre, de manera que el traductor es trova sovint en la dura situació d'haver de reproduir amb vivacitat i alegria allò que el fa sudar i plorar de patiment. És, en resum, l'ofici del pallasso que riu i mor de gana."</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Tk1dz40-Y00" width="320" youtube-src-id="Tk1dz40-Y00"></iframe></div><br /><p><br /></p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-75244440790957895672021-04-23T07:28:00.004+02:002021-04-23T07:28:50.598+02:00Adonisíada i després<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJaT4PO8OQZVqc0Qkbh7ifME7lBwTrf0pcHKcyZDwauRLFgNf2maScxw54p5Eof0kozJHuUfMFm6zKZ26IGGgb0DStIquf9qGCwXvyB0Ejhhe40nBw0XK6ZTcrLhiZ4ngyt4JlY1-eSRE/s397/adonisiada-i-despres.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="260" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJaT4PO8OQZVqc0Qkbh7ifME7lBwTrf0pcHKcyZDwauRLFgNf2maScxw54p5Eof0kozJHuUfMFm6zKZ26IGGgb0DStIquf9qGCwXvyB0Ejhhe40nBw0XK6ZTcrLhiZ4ngyt4JlY1-eSRE/s320/adonisiada-i-despres.jpeg" /></a></div><p><br /></p>Una recomanació per a Sant Jordi i per a tots els dies de l'any.<p></p><p>Adonisíada i després, d'Ismael Carretero, va guanyar el Premi València de l'any de la pandèmia i ha vingut al món de la paraula èdita amb l'autor lluny de casa. Això ha fet, entre altres coses, que no s'haja pogut presentar encara en societat, amb les cerveses escaients. Tot arribarà. Mentrestant, recomane moltíssim la lectura d'aquest viatge èpic cap al fons dels sentiments i de la carn. </p><p>El llibre, com a l'autor, fa anys que el conec, com Ismael ha sabut sempre els meus llibres abans que isqueren publicats. La meua recomanació és, per tant, parcial i amistosa, però també té coneixement de causa. </p><p>Dins del panorama poètic actual, Adonisíada i després és una proposta arrauxada i brutal, que se n'ix dels marges de les séquies per on normalment naveguem en vers, agafant-se a referents insòlits, però sobretot pouant una veu molt singular, enrogallada i lúcida, excessiva i excel·lent. No us perdeu aquest llibre, i feu cas de l'autor: obriu una cervesa.</p><p>M’has vist en la misèria i en la glòria</p><p>i sobreviure als meus excessos,</p><p>fins i tot a la meua vida.</p><p>M’has demanat humilment el perdó</p><p>i tanmateix conec rodar les teues llàgrimes</p><p>i caure verges als meus muscles.</p><p>T’he vist obert de cames</p><p>com una gata</p><p> mais toujours</p><p>tingueres la meua paraula</p><p>i ma benedicció.</p><p>L’amor caurà amb el pes d’una paraula</p><p>i el llarg comiat cabrà al viatge d’una mà,</p><p>que és el viatge dels amants: del pols als ulls.</p><p>No és un adeu; tan sols me’n vaig al llit,</p><p>que et siguen de profit tots els estels de la nit.</p><p> Je t’aime</p><p>–estime l’ànima del mariner que en cada port manté una mort.<br /></p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-68063766225240380482021-03-26T09:37:00.000+01:002021-03-26T09:37:01.548+01:00La llum més alta, de Ricard Garcia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3IZ9RDCYvsmvEiJMvAH_JWkpAMr3NXEBW_-hhrvfVD41x2J-8Kzw4TBE4gOnUYNyzJmC_WMGpR1vwFuZeSsYKuorZxnLtW3Pf0EemEnMR6BMT6ynhcu74gKI9jwY4OGU3jx8DZCeK5ac/s1024/alcoi.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="724" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3IZ9RDCYvsmvEiJMvAH_JWkpAMr3NXEBW_-hhrvfVD41x2J-8Kzw4TBE4gOnUYNyzJmC_WMGpR1vwFuZeSsYKuorZxnLtW3Pf0EemEnMR6BMT6ynhcu74gKI9jwY4OGU3jx8DZCeK5ac/s320/alcoi.jpeg" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Diumenge es lliuren els premis Joan Valls i Jordà per l'us i promoció del català i els premis de poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'acte serà virtual i al cartell teniu l'enllaç de youtube, per si el voleu seguir. Enguany, el premi de poesia l'ha guanyat Ricard Garcia amb <i>La llum més alta</i>, un llibre delicat i punyent, que hem tingut el plaer d'editar <a href="http://www.edicionsdelbuc.com/premi-ciutat-dalcoi/la-llum-mes-alta/">Edicions del Buc </a>i <a href="http://prunallibres.com/" target="_blank">Pruna Llibres.</a> Ara que el presentarem en societat, el torne a llegir i trobe aquests versos que, en un dia boirós, m'ajuden a trobar un la llum que vindrà.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">DIR-NOS-HO TOT</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Alena la terra i juga l'aire a ser</p><p style="text-align: justify;">la llum que embolcalla el món.</p><p style="text-align: justify;">Sota el sol, com si en fos l'eix,</p><p style="text-align: justify;">verd i plata s'enfila l'àlber.</p><p style="text-align: justify;">Dues orenetes desafien la llei</p><p style="text-align: justify;">mentre una rosa es desclou.</p><p style="text-align: justify;">Sobre coixins de silenci</p><p style="text-align: justify;">els minuts dilaten la tarda</p><p style="text-align: justify;">i es corba la llum per besar-nos.</p><p style="text-align: justify;">Podem dir-nos-ho tot quan el món calla.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-83973444730686512802021-03-21T09:44:00.002+01:002021-03-21T20:19:06.082+01:00Poetes croats a Reduccions. Dia Mundial de la Poesia.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://eumoeditorial.com/cache/Reduccions_115.small.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="303" data-original-width="200" src="http://eumoeditorial.com/cache/Reduccions_115.small.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div><br /></div>Fa un mesos ja que va eixir el número 115 de <i>Reduccions</i>. Un número en què he participat amb una tria de poetes croats contemporanis que dibuixa un arc de vora set dècades, des de la poesia de Vesna Parun (1922-2010) a Martina Vidaić (1986). Sempre incomoda posar-se en el lloc de l'antòleg, però em console dient-me que això és un procés i que a poc a poc s'anirà ampliant. <div>Mentrestant, aquest número de la magnífica revista de poesia de Vic ha reservat un espai generós a la lírica croata en què he pogut recuperar i revisar textos que ja hi havia en aquest blog, traduir-ne de nous i, fins i tot, escriure un article informatiu que m'ha permés posar ordre en les meues lectures croates. És una llàstima no haver-lo pogut presentar en llibreries del país per motius pandèmics, però tot arribarà. </div><div><br /><div>Quan el dossier estava a punt de publicar-se, es va morir a Stari Grad l'amic Tonko Maroević, sense el qual és impossible entendre la poesia croata contemporània i sense el qual jo soc orfe d'un amic meu i de <a href="https://www.nuvol.com/llibres/sha-mort-tonko-maroevi%C4%87-amic-croat-de-la-poesia-catalana-116870">la poesia catalana</a>. </div><div>El dossier li està dedicat i ho remarque en diverses ocasions al meu article, però vull fer-ho una vegada més afegint un altre text, un poema que vaig traduir fa anys quan vingué l'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=pROVIVC6JhA">Ars Santa Mònica </a>de Barcelona a parlar de la seua poesia. És la meua manera de celebrar el Dia de Mundial de la Poesia, evocant el poeta i l'amic.</div></div><div><br /></div><div><div>Vraćat se moru, vraćat se govoru,</div><div>makar valovi rastresu rečenice</div><div>a sunce svaku namjeru ispije.</div><div>Kad bi uvala sama se oglasila,</div><div>kad bi ljepota ukinula popust</div><div>na dugovječnost, kad bi svaka ptica</div><div>svom jatu rekla što mu pripada,</div><div>ne bismo uopće brinuli za riječi</div><div>prikladne plimi, zadužene oseki,</div><div>obvezane panikom patetike</div><div>da ne ispadnu iz protoka smisla</div><div>il padnu ispod dogovorene razine</div><div>promicanja dnom. Mora osluškivanja</div><div>zalog je vjere, jamstvo da riječ zadnja</div><div>pripada šutnji.</div></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Tornar al mar, tornar a la paraula,</div><div>encara que les ones escampen les frases</div><div>i el sol es bega tota intenció.</div><div>Si la badia parlés tota sola,</div><div>si la bellesa esborrés la rebaixa</div><div>de la longevitat, si digués cada ocell</div><div>el que li correspon al seu esbart,</div><div>no ens preocuparíem pels mots que escauen</div><div>a la marea alta, en deute amb la baixa,</div><div>que estan obligat pel pànic patètic</div><div>de no caure del corrent del sentit</div><div>o de caure per sota el nivell acordat</div><div>de moviment de fons. El malson d'escoltar</div><div>és penyora de fe, garant que el mot darrer</div><div>pertany al silenci.</div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-26116620397624437242021-03-02T09:41:00.003+01:002021-03-02T14:22:12.123+01:00Sobre Maria Beneyto<p>El 15 de març farà deu anys que va morir Maria Beneyto, una poeta important, almenys per a mi, que això de les importàncies va per barris. L'any passat vaig col·laborar a la revista <a href="http://gargotsrevistaliteraria.blogspot.com">Gargots</a> amb aquest article, que ara recupere ací.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-02/mbeneyto1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="249" data-original-width="197" src="https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-02/mbeneyto1.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><p> <span style="font-family: Times; text-align: justify;">SER RUSC</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Maria Beneyto tornà a publicar poesia a principis dels noranta, després d’anys de silenci i d’un llarg “exili interior”, com l’anomena Maria Lacueva, autora de l’assaig <a href="https://www.alfonselmagnanim.net/libro/les-dones-fortes_114904/"><i>Les dones fortes: la narrativa valenciana de postguerra</i> (PUV</a>), que es trencarà el 1990 amb la reedició de la novel·la <i>La dona forta</i>. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">El 1993, de fet, registra sis títols: una <i>Antologia poètica </i>editada per la Generalitat Valenciana, un llibre de poesia per a infants a Tàndem (<i>Les quatre estacions</i>); dos llibres en castellà (<i><a href="https://www.pre-textos.com/escaparate/product_info.php?products_id=524">Nocturnidad y alevosía</a></i>, Pre-Textos, i <i>Hojas para algun día de noviembre</i>, Ajuntament de València, amb pròleg de José Albi) i un en català (<i><a href="https://bromera.com/publicacions/bromera-poesia/3893-despres-de-soterrada-la-tendresa-9788476601563.html">Després de soterrada la tendresa</a></i>, Bromera). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Aquest darrer és el primer de tres llibres que sempre he llegit com un tríptic. Una lectura a què conviden tres títols prosòdicament molt bells i molt efectius per tal com posen el lector en guàrdia des del primer moment per la tensió que s’hi respira darrere del ritme assossegat dels decasíl·labs construïts amb paraules de tres o més síl·labes: <i>Després de soterrada la tendresa</i>, <i>Elegies de pedra trencadissa</i> i <i>Bressoleig a l’insomni de la ira</i> (tots tres a <a href="https://bromera.com/educacio/1737-maria-beneyto">Bromera</a>). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">La tendresa ha estat soterrada, les elegies s’esmicolen malgrat ser de pedra, i la ira no pot dormir. Quanta tensió, quanta violència, quanta ràbia continguda en aquests tres títols crepusculars.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Dels tres, <i>Bressoleig a l’insomni de la ira</i> és l’únic que porta un breu paratext que ajude el lector a situar-se. En “Unes paraules de l’autora”, Beneyto enllaça aquest llibre amb el primer que va escriure en català, <i>Altra veu</i>, cinquanta anys abans. Hi ha, doncs, una voluntat de celebració, alhora que s’intueix un tancament de cicle. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">El propòsit, ens diu la poeta, és sempre el mateix: “reflectir el món de la gent que, com jo, viu la quotidianitat que li pertoca”. El to i la temàtica, tanmateix, són uns altres: “la temàtica del llibre actual, lluny de la vitalitat visual i el goig de viure adolescent és, lògicament, pels anys passats, una mena de resposta irada del temps i la vida viscuda, a aquell món de sensitiu enlluernament que la sang i l’esperit descobrien”. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Aquestes paraules prèvies ens preparen per a uns versos que, efectivament tenen la voluntat “d’apaivagar-la, d’adormir-la [la ira]”. El que després trobem com a lectors és la culminació d’un procés literari que mira als ulls de la vida, de les vides, amb duresa i tendresa alhora. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">La ira és un sentiment omnipresent, una reacció violenta que la veu poètica no amaga, encara que alhora hi ha una voluntat de controlar-ne els impulsos: “no vol la ira amb tu adormir-se. No la saps bressolar com cal”. Aquesta voluntat de controlar-la coincideix amb els esforços per acceptar el que s’és: “Accepta l’aire que entre tots respirem, i accepta sí, també, que no sigues el que voldries ser”. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Conformisme? Sí que ho sembla en aquest segon poema del llibre, però la ira roman amagada i es transforma en sentiment de culpa. Unes pàgines més endavant el poema “La ira que es mossega la cua” comença <i>in medias res</i> “I t’enutges amb tu... / Tranquil·litat, serenitat”. En aquest poema, el tu poètic, és a dir, la dona que viu “la quotidianitat que li pertoca” conviu amb un dimoni futboler i s’esforça per no enutjar-se amb si mateixa, mentre evoca una infantesa d’àvies que regalen rosaris i pares quasi ateus... <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">I encara més endavant, al poema “La conferència” trobem la lluita entre l’amor propi i la vergonya. Ja no hi ha conformisme, sinó autoconsciència, voluntat de ser:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Por que s’amaga. I al centre,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> el teu cor, l’illa teua maleïda,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> la teua illa d’amor propi, encara<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> resistent, i lluitant amb la vergonya<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> de ser supervivent i voler ser-ho.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Hi ha molts més “tus” aïrats en aquests poemes per on travessa una amarga tristesa. La poesia de Maria Beneyto reflecteix una varietat de tipus humans molt diversa. Hi circulen molts personatges diferents amagats en els pronoms personals conscients d’una identitat pròpia, però amagada:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> I què ets tu com a ésser humà a la fi?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Què comptes per al bé de tothom?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Que no esbrine ningú el que penses<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> el que dius, el que escrius,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> el que duus asfixiant-se al cor,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> el que et sobre del viure.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">També hi ha, però, una insistència en la voluntat de viure, unes ganes d’“intentar fer bon ús del teu somriure”, perquè “hi ha llocs del vell planeta on resta la gent jove que s’adreça volent salvar el món”. La ira i la tendresa, la tristesa i l’esperança entre uns versos capaços d’imatges francament belles: “el suïcidi apòcrif del son”, “els mariners que tenen el cor d’aigua” i també de colps de puny reveladors: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Continua plovent<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> i es besen fort les dues aigües,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> amb lesbianisme aquàtic, que no cal<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> qualificar d’il·lícit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">o<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Penses el poderós allau de carn i fúria<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Sotmés al gran poder de l’homo sàpiens<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> Que no sap res, sinó fer mal, i plores.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><i><span lang="CA" style="font-family: Times;">Bressoleig a l’insomni de la ira </span></i><span lang="CA" style="font-family: Times;">tancava el cercle obert per l’autora cinquanta anys abans amb <i>Altra veu</i> i el tríptic encetat el 1993 amb <i>Després de soterrada la tendresa</i>. També seria l’últim llibre de versos de la poeta valenciana, que va morir el 2011. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;">Dos anys després de la seua mort, el 13 de març de 2014, ens vàrem reunir a <a href="https://antiga.carevolta.org/criatura-multiple-cronica-de-lhomenatge-a-maria-beneyto/">Ca Revolta</a> un grup de gent per fer un homenatge a la poeta. Hi participaren Maria Lacueva, Teresa Pascual i Eduard J. Verger i el grup Argila de l’Aire va recitar alguns poemes, alguns dels quals inèdits. Fou una d’aquelles vetllades profundament enriquidores per a qui les viu, però que solen passar desapercebudes enmig de la ciutat sorollosa i anodina, com Maria Beneyto i totes les autores de la seua estirp, estimades per qui s’atura a escoltar-les, ignorades per la resta. Aquella nit vàrem recordar la Maria Beneyto que volia “reflectir el món de la gent que, com jo, viu la quotidianitat que li pertoca”, o dit d’una altra manera, l’autora del poema <i>Criatura múltiple</i>:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times;"> </span><span style="font-family: Times;">Yo, múltiple, plural, amigos míos,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times;"> no soy nada. Soy todo. Soy aquella<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times;"> que se quejaba a Dios de no ser río<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times;"> y ser mar, ser clamor y no palabra,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times;"> ser laberinto y no sencilla ruta,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Times;"> ser colmena y no ser única abeja…<o:p></o:p></span></p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-75474676055690886042020-11-27T09:34:00.004+01:002020-11-27T09:34:30.869+01:00Lletra lítica, Lletra àuria<p>Fa uns dies Lucia Pietrelli va rebre el premi Lletra d'Or per la seua novel·la <i><a href="https://editorialmalesherbes.netlify.app/cataleg/litica">Lítica</a></i>. Un llibre que vaig tindre el goig de presentar a la llibreria Fan Set i de ressenyar a la revista <i><a href="https://puv.uv.es/col-caracters.html">Caràcters</a> </i>l'any passat. Heus ací aquella ressenya a manera de felicitació a l'autora i als nous lectors que tindran la sort d'anar per primera vegada a aquell poble envoltat de boira.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/41ZTYqgUgmL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="314" src="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/41ZTYqgUgmL.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><p>LE FIABE SONO VERE</p><p style="text-align: justify;">Calvino deia que creia en les rondalles, perquè són reals. Més o menys el mateix devia voler dir Cortázar quan afirmava que la literatura del realisme no podia prescindir de la fantasia. La frontera entre allò que és real i allò que no ho és té en Lucia Pietrelli una visitant assídua. Ho hem vist en narracions i en llibres de poemes anteriors, però potser és a<i> Lítica</i> on la tendència hi és més subratllada.</p><p style="text-align: justify;">La fórmula inicial de les rondalles és, habitualment, una invitació a aquell que llig o escolta per a deixar de banda els paràmetres habituals i estar disposat a transigir amb fets extraordinaris. Algunes d’aquestes fórmules sonen inquietants: “Això era i no era” és una expressió paradoxal que posaria en guàrdia qualsevol filòsof, i qualsevol gat amagat en una capsa. Així, després d’un paràgraf en què ja ens ambienta en un poble envoltat de boira, amb bosc i sense riu ni nom; comença <i>Lítica</i>: “Diuen que la germana és -i no és- d’una bellesa fràgil”.</p><p style="text-align: justify;">En un llibre de poemes anterior, <i>Ortigues</i>, Pietrelli encreuava la Blancaneu dels Grimm amb na Magraneta de Jordi des Racó per treure’n uns poemes punxeguts que ja deien coses com aquesta: “Qui vol conèixer l’altre / si el pensament / no es pot posseir”. Amb <i>Lítica</i> aprofundeix en aquesta idea amb la història de dues germanes, i del seu trànsit cap a la vida adulta, a través del descobriment del sexe i de la mort. I també de la constatació de la dificultat de “conèixer l’altre”. Tant és si l’altre és Gael, la parella de carn i ossos de la germana, o ella mateixa per part de la germana petita. Les paraules i els gestos són enganyosos i tenen significants diferents per a cada individu i és per això que és tan difícil la coneixença i, per tant, l’amor. Un amor buscat (i no trobat) més enllà de la penetració. </p><p style="text-align: justify;">La prosa de Lucia Pietrelli és esmolada i evanescent alhora. Les paraules han estat seleccionades amb molta cura i això es nota. I són capaces de fer ressaltar el més mínim detall o d’embolcallar-lo amb la boira del bosc i la rebel·lia prerafaelita de l’heura desfermada. Cada paràgraf, de fet, funciona gairebé com una unitat independent sense deixar d’estar connectat amb la resta del text. El lirisme de la prosa de Pietrelli, una de les principals virtuts d’aquesta narradora poeta, juga a favor d’una manera de dir i de no dir (de ser i de no ser) que pot desconcertar el lector, però que alhora ens endinsa en una dimensió del relat més profunda. </p><p style="text-align: justify;">És en aquesta dimensió on viu l’abisme que s’obri entre les dues germanes quan la gran es transforma i afegeix a la seua bellesa fràgil, la sang menstrual d’una nimfa del bosc. “Amb l’adolescència, es tornà més opaca i la conversa se’ns moria”. La germana petita viu aquestes transformacions de prop i de lluny alhora. El joc dual entre l’adolescent i la nena, entre l’amor i el sexe, la vida i la mort es multiplica en un joc de miralls que no sempre reflecteixen allò que miren. </p><p style="text-align: justify;">La germana s’allunya cada vegada més dels éssers vius i s’obsessiona amb una estàtua de pedra que troba al bosc, el Noi de Marés, perquè “el temps no s’aguantava dret” i perquè “hi ha massa pensaments pel món”. Les paraules i els cossos ja no són suficients, perquè és impossible conèixer-los i això porta la protagonista a un atzucac. </p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>El conflicte central de <i>Lítica</i> és aquesta batalla entre el temps i els cossos, o dit d’una altra manera, entre el pensament i la paraula. La germana voldria tenir accés directe als pensaments, sense la mediació de les paraules i busca la manera d’aconseguir-lo, mentre busca recer en l’home de pedra, sense temps, ni cos, ni paraula. Sense vida. <p></p><p style="text-align: justify;">Pietrelli construeix un món ensonyat i irreal, boirós, que beu de molts referents lligats al fantàstic entès com una ampliació de la realitat (les rondalles, l’<i>Alícia</i> de Carroll, Mary Shelley, les <i>Metamorfosis</i> d’Ovidi, el prerafaelitisme, o els <i>Viatges i flors </i>de la Rodoreda), per a explicar-nos unes relacions molt reals, tan reals com la vida mateixa, perquè les rondalles són certes.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://puv.uv.es/media/catalog/product/cache/1/image/363x/040ec09b1e35df139433887a97daa66f/c/a/caracters-89.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="300" src="https://puv.uv.es/media/catalog/product/cache/1/image/363x/040ec09b1e35df139433887a97daa66f/c/a/caracters-89.jpg" /></a></div><p></p><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><div style="text-align: justify;"><br /></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-29375929383330722862020-09-04T07:09:00.003+02:002020-09-04T07:23:46.634+02:00#FestaEstelles2020 Antibes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgq5lHopZfKtUBYP_x5PjYePT8S-R9IbE-hwAWwuvQpJseJ31WkFC56uANmW65KfWSgY1BWTdHGNGZ0dfNRtC4U63LKVi1pK2tVDbON5M1GU1TZG0v3NiT8Ut7eAqz0nYIdvS4R_nhzik/s700/joiedevivre.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La joia de viure, de Picasso," border="0" data-original-height="324" data-original-width="700" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgq5lHopZfKtUBYP_x5PjYePT8S-R9IbE-hwAWwuvQpJseJ31WkFC56uANmW65KfWSgY1BWTdHGNGZ0dfNRtC4U63LKVi1pK2tVDbON5M1GU1TZG0v3NiT8Ut7eAqz0nYIdvS4R_nhzik/w320-h148/joiedevivre.jpg" title="La joia de viure, de Picasso" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Als vint anys m'agradaven molt les <i>Antibes</i> d'Estellés. Uns poemes breus, alguns amables, com un pastisset, d'altres picants, com un pebrera; i encara aquells que furgaven com un record amarg. De fet, vaig escriure tota una sèrie de poemes curts, que després quedaren en res, que les imitaven descaradament. Aquell estiu dels meus vint anys va coincidir que vaig fer un viatge en Interrail per Itàlia, fins a Sicília, on vaig assistir a un curs de llengua. Tant m'agradaven que aquells poemes que de tornada, com que els horaris de tren m'ho permeteren, vaig fer una parada d'un parell d'hores o potser una mica més a Antibes (que en català i occità té el nom d'Antíbol, una dada que llavors ignorava). Jo ja sabia que les <i>Antibes</i> d'Estellés feien referència a Picasso, i que hi ha en aquesta localitat un museu del pintor malagueny, però tenia el temps just, feia moltes hores que viatjava i el que em venia de gust era banyar-me i fer un mos. Vaig baixar a la platja i vaig entrar a la mar d'Antibes. Vaig menjar una crep o alguna cosa barata i per emportar, perquè el pressupost d'estudiant ja no donava per a gaire més després de tres setmanes de viatge. Vaig pujar al tren notant encara la tibantor de la pell que provoca la sal de la mar i vaig pensar en les <i>Antibes</i> que Estellés va escriure pensant Picasso. Encara no hi he tornat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">¿com t'ho explicaria?</div><div style="text-align: justify;">no apagues la guitarra</div><div style="text-align: justify;">hi ha un riu que es diu el tàmesi</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">oh lluna lluna lluna</div><div style="text-align: justify;">s'adorm el fill als braços de la mare</div><div style="text-align: justify;">cada matí li canvie l'aigua a la pena</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">ai com cantava la pena com cantava ai</div><div style="text-align: justify;">el cresol va fumar el mur</div><div style="text-align: justify;">asseu-te i fumem vi negre</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">llavaneres les flors ran de la mar</div><div style="text-align: justify;">tothom eixia al carrer deia bon dia</div><div style="text-align: justify;">una estrella de mar en una aixella</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">una paret de calç sota la llluna</div><div style="text-align: justify;">la modista arribà a quina hora a casa</div><div style="text-align: justify;">europa és tota verda</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">aquest sol de provença</div><div style="text-align: justify;">cròtals cigales als engonals</div><div style="text-align: justify;">puja lenta l'olor dels pins</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">(...)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">naixen de la guitarra</div><div style="text-align: justify;">els dibuixos que feu picasso a antibes</div><div style="text-align: justify;">no ho digueu als hereus</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">quina nit de guitarres i sempre guitarres ai quina nit</div><div style="text-align: justify;">m'escrivies i et contestava</div><div style="text-align: justify;">ma no m'oblidaré de saint-jean-du-pin</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">sol i salnitre sol</div><div style="text-align: justify;">una vídua es gratava els pèls del sexe</div><div style="text-align: justify;">al recer de la barca</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">fuma i contempla aquest nocturn </div><div style="text-align: justify;">ah llorers de massamagrell</div><div style="text-align: justify;"><i>el ventalle de cedros aire daba</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/bdoLQNtSwac" width="320" youtube-src-id="bdoLQNtSwac"></iframe></div><br /><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-31446872748851659092020-08-05T08:09:00.002+02:002020-08-05T08:09:41.261+02:00Aula oberta d'escriptura creativa<p style="border: 0px; caret-color: rgb(41, 42, 37); color: #292a25; font-family: Arial; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.83em;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://pbs.twimg.com/media/EeLjzDKXsAEuiJq?format=jpg&name=medium" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="447" data-original-width="800" height="429" src="https://pbs.twimg.com/media/EeLjzDKXsAEuiJq?format=jpg&name=medium" width="768" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Afegeix un títol<br /></td></tr></tbody></table><p style="border: 0px; caret-color: rgb(41, 42, 37); color: #292a25; font-family: Arial; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.83em;"><br /></p><p style="border: 0px; caret-color: rgb(41, 42, 37); color: #292a25; font-family: Arial; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.83em;">Enguany participaré a l'<a href="https://www.uv.es/uvweb/servei-informacio-dinamitzacio-sedi/ca/cultura/aula-oberta-escriptura-creativa/aula-oberta-escriptura-creativa-1286046104518.html" target="_blank">Aula oberta d'escriptura creativa </a>de la Universitat de València com a professor del curs d'iniciació a la poesia, juntament amb Paula Llorens, que farà el curs de teatre, Iolanda Batallé, que farà el de narrativa i Laura García Andreu, que impartirà el de guió. El fet, a més d'un plaer i un honor, és un repte doble, perquè el curs serà completament virtual, ateses les normalitats que corren aquest any. La <a href="https://www.uv.es/uvweb/servei-informacio-dinamitzacio-sedi/ca/cultura/aula-oberta-escriptura-creativa/matricula-condicions-1286046109840.html" target="_blank">matrícula </a>s'obri al setembre i aquesta és la meua proposta:</p><p style="border: 0px; caret-color: rgb(41, 42, 37); color: #292a25; font-family: Arial; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.83em;">Al <a href="https://www.uv.es/uvweb/servei-informacio-dinamitzacio-sedi/ca/cultura/escriptura-creacio-cursos-1286047047289.html" target="_blank">curs d’iniciació</a> a la poesia buscarem l’espai virtual on naix el poema i mirarem de baixar-lo a la realitat tangible del paper. Per a trobar la intersecció des d’on fer la descàrrega ens calen un bon grapat d’eines i una miqueta d’intuïció. A partir dels versos d’altres, de poetes en valencià i castellà i d’altres tradicions, descobrirem les possibilitats del treball amb la paraula i el vers per tal de trobar la manera justa de dir alguna cosa.</p><p style="border: 0px; caret-color: rgb(41, 42, 37); color: #292a25; font-family: Arial; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px 0px 0.83em;">Ensenyar a escriure poesia és una aspiració gairebé tan quimèrica com escriure’n, però hi ha tota una sèrie d’elements que sí que es poden aprendre i que ens acosten al nucli, allà on naix el poema. Aquest és l’itinerari que us proposem mitjançant la pràctica de la lectura i l’escriptura.</p>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-52359571707744547162020-07-21T17:34:00.010+02:002020-07-21T17:43:31.243+02:00El pas d'uns núvols, d'Isaac Xubín<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvMVbGIRBvJJ0oh4cffKciJuaxqTbYXqAo2c3hSGZuW6kToVLCsEWenmr8hECY6tWaFDETkSkp8yZBjasNwkK4K2OMqWWytMg-V1u1tu8TAVwpXoq4BYklx-E-9znvUYVpxsxZZyTly9M/s1600/WhatsApp+Image+2020-07-21+at+17.39.16.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvMVbGIRBvJJ0oh4cffKciJuaxqTbYXqAo2c3hSGZuW6kToVLCsEWenmr8hECY6tWaFDETkSkp8yZBjasNwkK4K2OMqWWytMg-V1u1tu8TAVwpXoq4BYklx-E-9znvUYVpxsxZZyTly9M/s320/WhatsApp+Image+2020-07-21+at+17.39.16.jpeg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M'arriba a casa el llibre <i>Xenealoxía dun intruso</i>, del poeta gallec Isaac Xubín, un llibre sobre l'estranyament de la mirada poètica que, per temàtica, em recorda l'obra de Xavier Farré. L'intrús del títol és, per descomptat, el poeta. Un poeta que reconeix que l'única herència que ha rebut és un eix cartesià amb què ho va destruir tot:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Nin casa,</div><div style="text-align: justify;">nin leiras e moito menos gando ou piñeirais,</div><div style="text-align: justify;">a única herdanza que recibín</div><div style="text-align: justify;">foi un eixe cartesiano que me axudou a destruílo todo,</div><div style="text-align: justify;">mesmo o propio sistema de coordenadas,</div><div style="text-align: justify;">despois tocoulle á lingua e puiden fuxir así</div><div style="text-align: justify;">do púlpito e do dogma".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La del poeta que s'allunya i que quan torna a mirar el propi paisatge el veu com una cosa aliena, que fins i tot sent aliena la pròpia llengua, és una idea que, fins i tot ara que passe els dies tancat a casa, al poble on vaig nàixer, em toca de prop i em sedueix. M'hi sent identificat. Més encara quan, al primer poema, de títol molt espriuà, trobe una referència a l'Adriàtic i a Dalmàcia i al final, una dedicatòria que em fa somriure agraït i evocar converses zadarenques:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"O poema <i>O paso dunhas nubes</i> é para Pau Sanchis, Nikola Vuletić e Alejandro Martínez, que me advertiron sobre as posibilidades do vento na Dalmacia".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Les possibilitats del vent a Dalmàcia" és una manera molt elegant d'explicar la força violenta del bura quan enfila de Trieste cap avall. No vull esbudellar, però, el poema de l'amic Xubín, no més del que ja he fet mentre intentava traduir-lo i fer-lo, així, menys intrús, menys aliè:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA">EL PAS D’UNS NÚVOLS<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA">LA PARÀBOLA<o:p></o:p></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA"> </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">És fràgil allò que sent quan hi ha la teua absència,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">com la temptació d’amagar els talents.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">Ací, a la vora de l’Adriàtic,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">les pedres tallades amb forma de lleó<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">recorden una possessió evangelista,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">la tendresa dels cossos que ens van acollir alguna vegada,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">la idea que els llibres que escric<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">no són res més que taüts i que el vent<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">garanteix la independència de Dalmàcia<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">durant bona part de l’any.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">El moviment m’ha espolsat les connotacions negatives<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">d’alguns adjectius,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">m’és igual dir balcànic i que lligen primitiu,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">jo escric per a mi perquè així és<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">com vivim els mercenaris,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">perquè soc una màquina d’èmbols<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">pecant en paisatges aliens.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">Dionís m’assenyala la paràbola dins d’aquest moment<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">amb una cançó, el pas d’uns núvols,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">que no hi ha ningú com jo per donar-me el que em cal,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">la capacitat infantil d’apagar la foscor,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">de somiar castells i torres,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">també setges.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">Mai he tingut ancestres,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">pedres per a amagar monedes, com a molt,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">vaig haver d’afegir jo tot l’argument,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">que diguen:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">s’assentà al desert i hi va trobar una deu,<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA">va esdevenir un arquer molt fi.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span lang="CA"><br /></span><p></p></div>Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0La Pobla de Farnals, València, Espanya39.5788524 -0.326655411.268618563821157 -35.4829054 67.889086236178855 34.8295946tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-50830190807433541612020-04-05T11:06:00.003+02:002020-04-05T11:06:41.591+02:00Maria Beneyto a la revista Gargots<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La revista Gargots em va convidar a escriure en el seu últim número dedicat a la poeta Maria Beneyto. Ara, el meu article i tota la revista es pot llegir <a href="https://issuu.com/gargotsrevistaliteraria/docs/gargots_15ok">ací</a>.</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbD3JJm3VCftWIISR1458-iZ7X4YQPfm2_-3kzmceEjcilVFzYYuv9bCyE5LtZEOmHBufSfrKCpTXlDPkF2mLFuc_DUcGF0tklVqn9NxwWs7Jr3kttvENO6Xsl13D8hy5VOsYzcKDFgF-E/s1600/15e%25CC%2581Gargots.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1133" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbD3JJm3VCftWIISR1458-iZ7X4YQPfm2_-3kzmceEjcilVFzYYuv9bCyE5LtZEOmHBufSfrKCpTXlDPkF2mLFuc_DUcGF0tklVqn9NxwWs7Jr3kttvENO6Xsl13D8hy5VOsYzcKDFgF-E/s320/15e%25CC%2581Gargots.jpg" width="226" /></span></a></div>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Vaig posar a l'article el títol "Ser rusc", que amprava d'uns dels poemes en castellà de Beneyto més esborronadors: </span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">CRIATURA MÚLTIPLE</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-size: 19px;">“</span>Pero Dios, deshabítame el alma de este enjambre</span><br style="box-sizing: inherit;" /><span style="border: 0px; box-sizing: inherit; font-style: italic; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">de estas abejas negras que yo dulce alimento…”</span></span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Ni siquiera yo sé por qué me vive<br style="box-sizing: inherit;" />la vida, este aluvión de torpes luces<br style="box-sizing: inherit;" />en criaturas reunidas, aguas<br style="box-sizing: inherit;" />que vienen a mezclarse al caudal mío…</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Soy yo tantas mujeres en mí misma!<br style="box-sizing: inherit;" />¡Están viviendo en mí tantas promesas,<br style="box-sizing: inherit;" />tantas desolaciones y amarguras,<br style="box-sizing: inherit;" />tanta verdad que no me pertenece!</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tengo la vida demasiado ciega<br style="box-sizing: inherit;" />con recuerdos -¿de dónde?- que me agobian,<br style="box-sizing: inherit;" />con nostalgias profundas -¿de qué cimas?-<br style="box-sizing: inherit;" />¡Y mi voz, viene a veces tan lejos!</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">¿Qué estéril hembra honda me recorre<br style="box-sizing: inherit;" />esta heredad vital que soy, gritando?<br style="box-sizing: inherit;" />¿Qué mujer oscurísima y humilde<br style="box-sizing: inherit;" />dispone en mí este sol para el consuelo?</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">¿Qué caminante altísima se cansa<br style="box-sizing: inherit;" />de poblarse en la luz hacia la sombra<br style="box-sizing: inherit;" />y se acoge al origen, a mi orilla,<br style="box-sizing: inherit;" />junto a los dulces animales vivos?</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">¿Vengo de raza de mujeres tristes,<br style="box-sizing: inherit;" />con todas las tristezas silenciadas,<br style="box-sizing: inherit;" />o que callaron el susurro exacto<br style="box-sizing: inherit;" />del amor, y me empujan a decirlo?</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; margin-bottom: 1.6842em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">¿Quién me ha ordenado ineludiblemente<br style="box-sizing: inherit;" />hablar con voz ajena a mi silencio,<br style="box-sizing: inherit;" />presintiendo, crecida, o recordando,<br style="box-sizing: inherit;" />existiendo a la vez de tantos modos?</span></div>
<div style="border: 0px; box-sizing: inherit; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Yo, múltiple, plural, amigos míos,<br style="box-sizing: inherit;" />no soy nada. Soy todo. Soy aquélla<br style="box-sizing: inherit;" />que se quejaba a Dios de no ser río<br style="box-sizing: inherit;" />y ser mar, ser clamor y no palabra,<br style="box-sizing: inherit;" />ser laberinto y no sencilla ruta,<br style="box-sizing: inherit;" />ser colmena y no ser única abeja…</span></div>
</div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-30548848719813320642020-04-02T16:47:00.001+02:002020-04-08T10:25:35.019+02:00Classe de cor confinada<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA">LA CLASSE DE COR CONFINADA<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/fotos/asimov_isaac.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="296" data-original-width="340" height="278" src="https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/fotos/asimov_isaac.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">La setmana passada, després de les vacances falleres confinades, el meu fill de set anys va fer la primera extraescolar des de casa. Era una classe de cor, i deu o dotze xiquets s’abocaren cadascú davant d’una pantalla diferent per a cantar. El guirigall era notable. La connexió de cada casa és de son pare i de sa mare i, ben mirat, encara que tots en tingueren una de molt potent em fa l’efecte que hi hauria una mica de retard. Jo escoltava la veu aguda del meu fill intentant acordar-se amb l’altra desena de veuetes metàl·liques i pensava en un conte d’Isaac Asimov. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Han passat els dies. Encarem ja el final de la tercera setmana de confinament. El fill ja ha fet unes quantes classes en línia, s’ha imprès fitxes i ha fet activitats digitals. Fins i tot ha fet videoconferències amb els amics. La tecnologia (als que tenim pantalles en casa) ens acompanya molt en aquests dies (quin adjectiu caldria ara? terribles, estranys, sinistres... qualsevol serviria, però sonaria a repetit). També ens acompanyen els llibres, <a href="https://www.eltemps.cat/opinio/9758/de-pandemies-i-xumets">les activitats manuals</a> (segons les capacitats i les destreses de cadascú), l’exercici físic i, sobretot, les persones que tenim a prop físicament i virtual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Parlant amb altres pares i mares, més enllà del soroll de Twitter, molts em diuen que estan sorpresos de la reacció dels fills. L’angoixa és nostra, dels adults, mentre que ells s’han trobat un temps en suspensió en què els progenitors els fan més cas que mai, amb uns horaris més relaxats i uns ritmes vitals més adequats als seus impulsos. No generalitze, convisc amb una psicòloga infantil i juvenil i sé bé que no sempre és així. Tanmateix, em sorprèn la facilitat amb què els fills ens han ensenyat que no passa res, que si no es pot eixir al carrer i si no podem seguir portant aquell ritme enverinat, no s’acaba el món. Excepte quan s’acaba de veritat, i ve el dolor i <a href="https://metode.cat/noticies/coronavirus-humans-coneixent-enemic.html">la malaltia</a> entra en casa; o l’altre virus, el del <a href="https://www.eltemps.cat/opinio/9803/salvem-el-capitalisme-ferotge">capitalisme ferotge</a> que molts volen salvar a pesar de tot, ens devora. Si no, si tots estem bé a casa, el que demostra el confinament és que la normalitat a la qual es vol tornar és francament millorable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">No vull tornar a la normalitat. El que vull és repensar-la. Si la tecnologia, per exemple, ha estat una taula de salvació moral, i també laboral i educativa, hauríem d’extreure’n conseqüències. Fer càlculs i decidir quants desplaçaments no són necessaris, per exemple. I alhora prendre les precaucions necessàries per evitar els excessos. Salvar del món d’ahir tot el que valga la pena, aprofitar per al món de demà tot el que hem aprés durant la transició. Però no ens enganyem, tot això s’assembla massa a un capítol de <i>Black Mirror </i>com per confiar que farem un ús responsable de la tecnologia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tornant al principi del meu raonament, aquella classe de cor i les altres classes amb multiconferència del fill no podran substituir mai la trobada física amb els companys. Ells, els fills, almenys els meus, no estan tot el dia plorant pels racons perquè volen eixir de casa; però la cara se’ls il·lumina quan veuen els companys a l’altre costat de la pantalla. Amb el pas dels dies, amb un vel de tristesa, diuen de tant en tant que troben a faltar l’escola i el parc, que troben a faltar els amics, <a href="https://www.catorze.cat/noticia/13944/perdran/curs">i els mestres</a>. Això, que sembla contradictori amb el que he escrit més amunt, no crec que ho siga, perquè estic convençut que si una cosa no troben a faltar és el mal humor patern del final del dia (un mal humor, que confinat i tot, sovint persevera), ni les presses, ni els dies que només ens vèiem a l’hora de sopar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan van fer aquella primera classe de cor, el xiquet va acabar molt content. Havia estat davant de la pantalla sol durant una hora, cantant i parlant amb els amics del cor i amb la mestra. L’alegria del fill em va encendre una llumeneta amarga. Podrien acostumar-s’hi. Em vingué al cap un conte d’Isaac Asimov, de to nostàlgic, en què uns xiquets del futur que feien classe amb un ordinador, descobrien com eren les escoles del segle <span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;">xx</span>. El conte d’Asimov invocava un futur possible per a escriure amb recança sobre el present fugisser. De sobte, aquell conte se’m feia present com si aquesta crisi en fora un estadi intermedi. Un primer pas cap a un futur amb xiquets sense mestres de veritat. I va sonar com un crit d’alarma.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span>
<span style="font-size: 11pt;">Heus ací el conte d'Asimov:</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/2579-fitxa_producte/lhome-bicentenari-i-altres-relats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="261" height="320" src="https://bromera.com/infantil-juvenil/2579-fitxa_producte/lhome-bicentenari-i-altres-relats.jpg" width="210" /></a></div>
<span lang="CA"></span><br />
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"> <i><a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/a-la-lluna-de-valencia/2962-lhome-bicentenari-i-altres-relats-9788498248593.html">L'home bicentenari i altres relats</a></i>, Isaac Asimov, traducció de Mar Aranda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA">COM ES DIVERTIEN<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Margie fins i tot ho havia anotat aquella nit al seu diari. En la pàgina del 17 de maig de l’any 2157 havia escrit:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">“Hui Tommy ha trobat un llibre de veritat!”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Era un llibre molt antic. Una vegada, l’avi de Margie li va contar que, quan ell era petit, el seu avi li va explicar que hi va haver una època en què les històries s’imprimien en paper. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Anaven passant les pàgines, groguenques i arrugades, i era divertidíssim llegir paraules que es quedaven quietes en lloc de moure’s com se suposa que havien de moure’s, per una pantalla. I després, quan tornaven a la pàgina anterior, hi trobaven les mateixes paraules que quan l’havien llegida per primera vegada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—</span><span lang="CA">Caram!</span><span lang="CA"> —digué Tommy—. Quina manera de malgastar! Supose que quan ja has llegit el llibre, el tires. La nostra pantalla de televisió deu haver mostrat milions de llibres i encara en podrà mostrar molts més. Jo mai la tiraria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Ni jo tampoc la meua —feu Margie.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tenia 11 anys i no havia vist tants telellibres com Tommy, que ja en tenia 13.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—On l’has trobat? —preguntà ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—A casa —contestà sense mirar, perquè estava enfeinat llegint—. A les golfes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—De què tracta?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—De l’escola.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—De l’escola? —replicà Margie amb desdeny—. Què es pot escriure sobre l’escola? Odie l’escola.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Margie sempre havia odiat l’escola, però ara l’odiava més que mai. El mestre mecànic li havia estat fent exàmens de geografia l’un darrere de l’altre i cada vegada els resultats eren pitjors, fins que sa mare, tot movent el cap amb gest de disgust i amb tristesa, va avisar l’inspector de la zona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Era un home grassonet i menut, tenia el rostre rubicund i portava una caixa plena de ferramenta amb esferes i cables. Va fer un somriure a Margie, li va donar una poma, i després va desmuntar el mestre. Margie tenia l’esperança que no sabera tornar-lo a muntar, però sabia fer-ho perfectament i, al cap d’una hora més o menys, allí estava una altra vegada: gran, negre i lleig, amb un monitor ben gros on apareixien totes les lliçons i s’hi feien les preguntes. Això tampoc no estava tan malament. El que més odiava Margie era la ranura per on havia d’introduir els deures i els exàmens. Sempre els havia de fer seguint un codi de perforació que li van fer aprendre quan tenia 6 anys i el mestre mecànic calculava la nota en un no res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’inspector va somriure quan va acabar, va acaronar el cap de Margie i va dir a la mare:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—No és culpa de la xiqueta, senyora Jones. Em sembla que el sector de geografia estava programat un poc massa ràpid, de vegades passen aquestes coses. Ho he posat més lent, a la mitjana d’un nivell de 10 anys. La veritat és que el registre global del seu progrés és molt satisfactori. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">I va tornar a acaronar el cap de Margie.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Margie estava decebuda. Tenia l’esperança que s’emportarien el mestre definitivament. Una vegada es van emportar el de Tommy durant quasi un mes perquè el sector d’història s’havia esborrat per complet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Per què algú escriuria sobre l’escola? —preguntà a Tommy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tommy la va mirar amb aire de superioritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Perquè és un tipus d’escola distint de la nostra, bajoca; l’antic tipus d’escola que tenien fa centenars i centenars d’anys, —afegí amb altivesa i recalcà:— fa segles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Això va ferir Margie.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Jo no sé quin tipus d’escola tenien aleshores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Va llegir el llibre mirant per damunt del muscle de Tommy un moment, i després va afirmar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Siga com siga, tenien mestre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—I tant que tenien mestre, però no era un mestre normal. Era una persona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Una persona? Com podia ser mestra una persona?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Bé, ell només explicava coses als xiquets i les xiquetes, els manava deures i els feia preguntes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Una persona no és prou intel·ligent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—És clar que sí. El meu pare sap tant com el meu mestre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—No. Un home no pot saber tant com un mestre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—En sap quasi tant com ell, què ens hi apostem?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Margie no estava disposada a discutir-ho i contestà:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—No m’agradaria tenir a casa un home estrany que m’ensenyara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tommy va esclafir a riure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—No entens res, Margie. Els mestres no vivien a la casa dels alumnes. Tenien un edifici especial on anaven els xiquets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—I tots aprenen el mateix?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Sí, si tenien la mateixa edat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Però la mare diu que un mestre s’ha d’adaptar perquè encaixe en la ment de cada xiquet o xiqueta a qui ensenya i que a cadascú se li ha d’ensenyar d’una manera diferent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Això és just el que no feien aleshores. Si no t’agrada no cal que lliges el llibre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—No he dit que no m’agrade —feu ràpidament. Ella volia llegir sobre aquelles escoles curioses. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">No anaven ni per la meitat quan la mare de Margie va cridar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Margie, escola!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Margie va alçar la vista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Encara no, mare —contestà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Ja! —digué la senyora Jones—. I també deu ser l’hora de Tommy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Després de classe puc seguir llegint el llibre amb tu? —preguntà Margie a Tommy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—Potser —respongué amb indiferència. I se’n va anar xiulant, amb el vell i polsós llibre sota el braç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Margie va entrar a l’aula. Estava just al costat de la seua habitació i el mestre mecànic estava encés i l’esperava. La classe era sempre a la mateixa hora, cada dia excepte el dissabte i el diumenge, perquè sa mare deia que les xiquetes aprenien millor si seguien un horari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">La pantalla estava encesa i digué:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">—La classe d’aritmètica de hui tractarà la suma de fraccions pròpies. Per favor, introdueix els deures d’ahir per la ranura corresponent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Això mateix va fer Margie amb un sospir. Estava pensant en les escoles d’abans, les que hi havia quan l’avi del seu avi era un xiquet. Hi anaven tots els xiquets del barri, reien i cridaven al pati de l’escola, seien junts a classe i tornaven a casa junts al final del dia. Aprenien les mateixes coses, de manera que es podien ajudar els uns als altres amb els deures i comentar-los.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">I els mestres eren persones...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">El mestre mecànic va mostrar en la pantalla: “Quan sumem les fraccions ½ i ¼...”<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px;">Margie pensava en com els devia agradar tot allò als xiquets en aquell temps. Pensava en com es divertien.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_QD-LLJei-UUF68gIYDEjl79Azm3tvCuGDYY7NSksvknb7rrhbHvkAcT03o4FXtIq95N3dXz2tXCvHH1sPuJnvJBp2vPrw-3Vkb5mgVO7fAC-l_5wvQ09fUMmMvuD9nz8RXOdXdsAOe0/s1600/WhatsApp+Image+2020-04-02+at+10.21.37.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="540" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_QD-LLJei-UUF68gIYDEjl79Azm3tvCuGDYY7NSksvknb7rrhbHvkAcT03o4FXtIq95N3dXz2tXCvHH1sPuJnvJBp2vPrw-3Vkb5mgVO7fAC-l_5wvQ09fUMmMvuD9nz8RXOdXdsAOe0/s320/WhatsApp+Image+2020-04-02+at+10.21.37.jpeg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge pescada de la xarxa.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 11pt; line-height: 15.693333625793457px;"></span></div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-8779886430568768932020-01-21T09:44:00.000+01:002020-01-21T09:46:47.852+01:00Cel de carrer<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwwdkNNRmhQU0H4jaNNygYdXMbdt5YLr6F9onEjnFOLZjJ8XWs90xolV5_lVoG7QuIdJtKhPWd-M4fDOnl4AOWxRU8-RqzRs9cjkS5y1O6nVTBrTWOPSqCnLCAIHm2e0sIBETA-TK-bRQ/s1600/cartell+expo+sif.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1132" data-original-width="1600" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwwdkNNRmhQU0H4jaNNygYdXMbdt5YLr6F9onEjnFOLZjJ8XWs90xolV5_lVoG7QuIdJtKhPWd-M4fDOnl4AOWxRU8-RqzRs9cjkS5y1O6nVTBrTWOPSqCnLCAIHm2e0sIBETA-TK-bRQ/s400/cartell+expo+sif.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Poesia i fotografia del meu poble. Demà, al forn de Sant Josep. El títol ve d'aquest poema gairebé prehistòric, del llibre <a href="http://www.tresiquatre.cat/llibres/?li_id=28213">Tríptic d'un carrer</a>:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Direm que fou un matí de retorn</div>
<div style="text-align: justify;">
d'un camí llarg. Dos, tres cases pintades,</div>
<div style="text-align: justify;">
bicis, futbol a la plaça d'un sant</div>
<div style="text-align: justify;">
i les olors. Les aromes del lloc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cel de carrer, reconegut, llaurat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pla general, les teulades d'Heràclit</div>
<div style="text-align: justify;">
semblen iguals. Són altres teuladins,</div>
<div style="text-align: justify;">
amb colors nous a les cases pintades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També futbol a l'atzucac, el cranc</div>
<div style="text-align: justify;">
amb el baló. La pols sota l'asfalt</div>
<div style="text-align: justify;">
i la vorera ruixats. La cadira</div>
<div style="text-align: justify;">
ven taronges, carxofes i bajoques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cel de carrer com un cavalló blau</div>
<div style="text-align: justify;">
llaurat ben recte un matí de retorn.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-75122797467368252512019-12-17T18:30:00.000+01:002019-12-18T09:39:06.204+01:00Espai Carraixet<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBwEztfcJ2uqXCCIJhEyWXPfphnM4sE-vBika8zimp16wtD_ciqzXk1rvzBm1OKbIudKnhksT34GudF-gs62St4QEK2-FyxgQd2jxXM_FPJnqGsj8AThQ-CXu8WLAiquFtU86y1egZVgo/s1600/espaicarraixet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1196" data-original-width="1321" height="361" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBwEztfcJ2uqXCCIJhEyWXPfphnM4sE-vBika8zimp16wtD_ciqzXk1rvzBm1OKbIudKnhksT34GudF-gs62St4QEK2-FyxgQd2jxXM_FPJnqGsj8AThQ-CXu8WLAiquFtU86y1egZVgo/s400/espaicarraixet.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una revista. Una comarca. Una cerveseria. Unes quantes persones que parlen. Uns articles que hem escrit. No és poca cosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Núria Garcia, directora de la revista <a href="http://www.espaicarraixet.es/">Espai Carraixet, </a>ha aconseguit aglutinar al seu voltant un grup de gent que té històries per explicar. És un plaer comptar-me entre aquesta colla i estrenar-me amb un article sobre... bé, ja ho veureu sobre què si hi veniu, si aconseguiu la revista o si teniu una mica de paciència. Demà, a la cerveseria Antull de Montcada...</div>
</div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-7348250501650037342019-09-06T07:51:00.000+02:002019-09-06T07:51:07.254+02:00Petar Matović: cap a Europa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ADBiqUvsqLsu8bZpHD9gGzfSsjvOVGeCsWK3eDFedSuGbqZVpRQlLRTFAP96rPW5uvutFgOp6clea7RPuT3Qj4yqasdhkpKACY9brxm_nipXQJlB-ESOaBZw03PZMLpJJ2dnYYMUbxQ/s1600/castors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="338" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ADBiqUvsqLsu8bZpHD9gGzfSsjvOVGeCsWK3eDFedSuGbqZVpRQlLRTFAP96rPW5uvutFgOp6clea7RPuT3Qj4yqasdhkpKACY9brxm_nipXQJlB-ESOaBZw03PZMLpJJ2dnYYMUbxQ/s320/castors.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Petar Matović (Požega, Sèrbia, 1978) és un vell amic i un poeta cada vegada més gran. Quan el vaig conèixer fa més de deu anys a Belgrad, tenia dos llibres publicats. En vaig traduir l'últim, <i>Les maletes de Jim Jarmusch</i>, amb Josipa Sokol, per a la col·lecció la Cantàrida. </div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns mesos, Martí Sales em va buscar per demanar-me noves versions de la poesia de Petar per a un dossier sobre Europa que s'havia de publicar a la revista Idees. Des d'aquelles maletes, Matović ha crescut com a poeta. Els seus temes s'han ampliat, la seua manera d'escriure s'ha fet més complexa: imatges atrevides i sorprenents per a reflexions sobre la vida a les ciutats actuals, sobre el concepte de massa i alienació, es conjuguen amb una ironia sempre alerta contra la impostura i amb un coneixement profund de les tradicions europees (sobretot del centre i de l'est del continent). </div>
<div style="text-align: justify;">
Petar és un poeta amb un fort component social, en la seua poesia hi ha una reflexió sobre el món en què vivim i ho fa des d'un dels marges d'aquest continent que defensa uns suposats valors elevats, però que s'afarta de tenir capteniments mesells. Per això vaig entendre perfectament l'encàrrec d'en Martí Sales per a un dossier literari en una revista de pensament que volia reflexionar sobre l'Europa actual. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tornar a traduir Petar ha estat un esforç gran, perquè no és fàcil. He aprofitat per revisar algunes peces de les maletes i per entrar en la poesia dels seus llibres posteriors (<i>D'on venen dels castors? </i>i <i>Des de la república feliç</i>). Si us de gust, heus <a href="https://www.revistaidees.cat/ca/46--el-futur-del-projecte-europeu/cap-a-europa">ací l'enllaç</a>. La resta del dossier i de la revista també són molt interessants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aprofite l'avinentesa per copiar un poema que no és a la tria de la revista i que vaig traduir quan Matović va participar al Festival de la Mediterrània a Mallorca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
EL MURMURI DELS BEDOLLS</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nit és blanca i em dic que mai més ho faré.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un mosquit m'esguerra el timpà com un fantasma:</div>
<div style="text-align: justify;">
és agost i no tinc on anar, si no és amb aquests grafemes</div>
<div style="text-align: justify;">
a la màquia del litoral de Dalmàcia. Ací em distrec</div>
<div style="text-align: justify;">
amb les minúscules mosques i les flors marcides. I tot bull</div>
<div style="text-align: justify;">
de nou amb el zumzeig.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant l'hivern només vaig saber ser</div>
<div style="text-align: justify;">
un vagó de càrrega en vies desballestades</div>
<div style="text-align: justify;">
de la regió de l'Ural. Escoltava el quequeig del sotrac</div>
<div style="text-align: justify;">
de les meues rodes, els frens pneumàtics</div>
<div style="text-align: justify;">
gastats, i el ronc ressacós dels captarires russos,</div>
<div style="text-align: justify;">
ferroviaris fixos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He estat, també, l'aire que travessa la massa inexistent</div>
<div style="text-align: justify;">
de l'interior, però l'estigma de ningú. M'han acompanyat</div>
<div style="text-align: justify;">
boscos immensos, he escoltat els bedolls que, <i>esvelts</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>i sense vodka, murmuraven</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Puc tocar-ho tot dins meu, a for,a res.</div>
<div style="text-align: justify;">
Els dimonis d'alguna profunditat meua xiuxiuegen</div>
<div style="text-align: justify;">
amb sinceritat malvada: <i>t'esperen noves </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>dispersions, que t'han d'estrènyer</i>. El relleu</div>
<div style="text-align: justify;">
de la randa del tapet em marca els colzes</div>
<div style="text-align: justify;">
amb els solcs rojos de Mart.</div>
<div style="text-align: justify;">
La nit és blanca i maleïda i dic que mai més escriurè.</div>
</div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-27210904302286684102019-08-26T22:03:00.000+02:002019-08-30T07:54:31.278+02:00Si hagués d'encabir la mar dins d'un marc<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
Un poema de Tonko Maroević per reprendre aquest espai després d'unes llargues vacances (les de l'espai, no les de l'autor).</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG-AxdouDWjTiGVzjkWQUhLAvBUa_dMGT9g4XmAvHAHVjg4HxFwyWjfH985Mc0VBFMAL0fKslQMJC7jc58FiDo-49SQhwhVfVMh-Sg1T8xtPxGr2_uvySgJcFoImEIDZiYj4IAIi3ZFkA/s1600/IMG_3443.HEIC" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG-AxdouDWjTiGVzjkWQUhLAvBUa_dMGT9g4XmAvHAHVjg4HxFwyWjfH985Mc0VBFMAL0fKslQMJC7jc58FiDo-49SQhwhVfVMh-Sg1T8xtPxGr2_uvySgJcFoImEIDZiYj4IAIi3ZFkA/s400/IMG_3443.HEIC" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capvespre a Zadar (agost, 2019).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
Si hagués d’encabir la mar dins d’un marc:<span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">seria amb un de vora sinuosa,<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">però no pas ondulant, que no em calga <u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">d’ingredients aliens fer-ne còpia <u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">enlloc de capbussar-me. El que em cal és <u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">escoltar les veus dels núvols i els vents<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">on hom pot reconèixer el murmuri<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">i el bram, la transparència i la densitat <u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">del perímetre entre el fons i la superfície.<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">A la mar, la llum refracta, s’enfonsa,<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">va perdent limpidesa en cada estrat<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">fins que roman completament exsangüe<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">abraçada per la foscor, i tanca<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">l’essència en la matèria dipositada<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">per a un flux nou.<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">Moram li more stegnuti u okvir<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">poslužit ću se vijugavim rubom,<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">ali ne baš valovitim, da ne bih<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">prepisivao vanjske sastojke<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">umjesto da uronim, stoga moram<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">poslušat glase oblaka i vjetra<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">u kojima se prepoznati može<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">mrmor i šum i prozirnost i gustost<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">obuhvata od površine do dna.<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">U moru svjetlost prelama se, tone,<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">gubeći svakim slojem na jasnoći<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">da bi na kraju sasvim iskrvarila<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">u zagrljaju mraka, odnosno<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">ugradila srž u tvar nataloženu<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">za novi protok.<u1:p></u1:p></span><span style="font-family: "helvetica";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="cosa" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7306579720165953476.post-29243340122396296802019-01-04T10:52:00.002+01:002020-01-22T12:26:58.816+01:00Aniversari i epitafi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Aquest blog fa dotze anys avui i, per celebrar-ho, recupere un costum que tenia quan l'espai tenia certa vitalitat: penjar fotos de poemes a les parets. Per exemple, aquests versos de Frederic Mistral trobats a Tolosa de Llengadoc l'estiu passat. No cal la traducció, perquè com deia aquell "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=bdQSiUi5ZxI">hablamos un latín más o menos distinto</a>".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ue1wGn0zWX7yPsybaiSRFEfzx7MmqsiROQyeFYeRxmeqShFV3sZXMiNRNqyYFLPCUzeAH-D5-q5WfvWd33xr69xUAvPmaU7MzwqL43MpSBRBfBp8k_V87EvM2hBaxLkEcUyBMpWdpOc/s1600/IMG_0713.HEIC" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ue1wGn0zWX7yPsybaiSRFEfzx7MmqsiROQyeFYeRxmeqShFV3sZXMiNRNqyYFLPCUzeAH-D5-q5WfvWd33xr69xUAvPmaU7MzwqL43MpSBRBfBp8k_V87EvM2hBaxLkEcUyBMpWdpOc/s320/IMG_0713.HEIC" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
A Tolosa, a més d'aquests versos, en vaig trobar d'altres, a la Llibreria Occitània del carrer del Taur, com els d'aquest llibret de Bernat Lesfargas, publicats el 1970 a la col·lecció 4 vertats. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO_4HJ2j1yFBrjAO2ttLYQmQeUqTn7PvNcUt_r18hFKsfDCZKMuXkm6xpIZOm9UKP1nC786A-YeRY2DR4pQ9Eo5zspI3_ZYVJmrVxgj43XvdX3T85ebVv1kCxRuxDnyaolMd7daA11kEM/s1600/IMG_2070.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO_4HJ2j1yFBrjAO2ttLYQmQeUqTn7PvNcUt_r18hFKsfDCZKMuXkm6xpIZOm9UKP1nC786A-YeRY2DR4pQ9Eo5zspI3_ZYVJmrVxgj43XvdX3T85ebVv1kCxRuxDnyaolMd7daA11kEM/s1600/IMG_2070.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Em va saber greu no trobar-hi més llibres d'aquest poeta, però el llibreter no me'n va saber donar més raons. Jo havia conegut Lesfargas (o Lesfargues) uns deu anys abans, a Mequinensa, amb motiu d'una trobada de traductors de Jesús Moncada. Després m'havia encarregat de preparar la seua fitxa com a traductor de literatura catalana al francès per a la revista <a href="http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/147/bernard-lesfargues.html">Visat</a>, la qual cosa em va permetre mantenir-hi el contacte durant uns mesos, mitjançant la seua dona. Llavors ell ja era un home gran i crec que estava poc avesat a les noves tecnologies (Lesfargues va morir el 23 de febrer de 2018 a l'edat de 93 anys). En tot cas, Lesfargues em va semblar un personatge admirable, com el meu amic Tonko Maroević, per la constància en el compromís amb la tasca literària i la traducció. La seua primera traducció d'<i>Incerta glòria, </i>de 1962, publicada per Gallimard<i>,</i> té una aura mítica, entre altres coses perquè la versió francesa era més completa que la catalana, escapçada per la censura. Fa pocs mesos, per cert, ha aparegut una nova traducció signada conjuntament per <a href="https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=36450&url=l_obra-%E2%80%98incerta-gloria_-traduida-per-maria-bohigas-i-bernard-lesfargues-es-publica-al-frances.html">Lesfargues i Maria Bohigas</a>. A més de la novel·la de Sales i del <i>Camí de sirga</i> de Moncada, però, Lesfargues va traduir Rodoreda, Espriu, Cabré i altres autors catalans.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Al seu text per a la revista Visat explicava que el català havia estat fonamental per a la presa de consciència com a poeta occità:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">"Recordo el meu estupor en descobrir l’existència d’aquella llengua «estrangera» tan propera al meu «patuès» (que jo encara no anomenava </span><i style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">occità</i><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">). De cop, descobria que era escrit i parlat lluny de Brageirac, molt lluny del Perigòrd."</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">En aquest llibret que vaig comprar, el poeta Bernat Lesfargas escriu uns quants epitafis carregats de reivindicació lingüística i amarga ironia. El primer fa així:</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">EPITAFI</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">Aquí jais</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">un òme</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">que jamai poguèt</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">comprar de cigaretas</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">dins sa lenga mairala</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">sense que lo prenguèsson</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="caret-color: rgb(102, 102, 102); text-align: justify;">per un fol.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Tampoc cal traducció.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Al remat he començat l'any i celebrat l'aniversari del blog amb un epitafi. No som ningú.</div>
</div>
Sifhttp://www.blogger.com/profile/00747543412723422941noreply@blogger.com0