Sebastopol, d'Ivan Šamija

Un poema d'Ivan Šamija (Zagreb, 1976), que vaig traduir per encàrrec del Pen Català amb motiu de la visita de l'autor a Catalunya.

SEBASTOPOL

En l'instant que em deixes sorgeixen els gira-sols
(és això aquesta innòcua temporalitat, hi ha fragments de temps en què el fil narratiu mai no es talla)
fins aquí hem arribat, hem caminat, el passat del fang
els gossos vagabunds del poble ens seguien, fragments de realitat que no tenen cabuda en un poema
(el rebuig de la simetria hermenèutica com un punt zero de modèstia, estic ometent alguna cosa per tal que el poema es perfaci, ometo, sí... l'amor)
la tardor és la descripció d'un interior, aquest poema és la descripció d'un esdeveniment
els gira-sols
tornes a l'esdeveniment
la teva repetida entrada en escena, tan amable,
com el lliscar avall dels trens
com una narració a la recerca del lector que Turguénev hauria inventat
(cal castigar aquesta mena de pretensions en un poema)
ara puc escriure que la cristal·lització inicial de l'aurora, que la rosada, que cau lentament en l'esguard, i finalment que els teus cabells,
que tan sols en aquestes gotes de gebre, que Turguénev ja havia descrit
(ara ja no és possible l'amor, però pot ser el poema podrà perfer-se)
torno a intentar atrapar els fets amb un caçapapallones
(el que en un poema és un gest en la realitat és un mot)
Sebastopol, Sebastopol, Sebastopol
què lluny és Sebastopol,
quan escric què lluny penso en un viatge amb tren, en cavalls llisquen per l'estepa, en la distància és en el temps, en el passat és una terbolesa que els teus cabells creen en l'esdeveniment,
aquest poema és la descripció d'un esdeveniment,
la distància és el mètode de la poesia,
la poesia és Sebastopol i la distància que es forma quan escric Sebastopol,
els gira-sols tornen a entrar en escena, però ara llisquen cap a un segon pla, en primer pla hi ha els teus cabells,
aquest poema potser es podria perfer.

Comentaris

Unknown ha dit…
Pau, merci pel poema, pels poemes de Vesna Parun. Em pregunte com trobar aquell poema dels ull que queien al mar... Begonya.
Sif ha dit…
Ara te'l busque!