Embarcar-me, fa poc més d'un any, amb els amics Rubén, Josep i Francesc a l'aventura editorial del Buc, m'ha deparat, entre altres alegries, l'honor i el goig infinit d'editar un llibre preciós amb poemes de Màrius Sampere: un poeta admirat. Però el plaer real, l'íntim delit ha estat llegir Sampere amb més intensitat que mai i descobrir-hi no només el poeta admirat, sinó el poeta que et parla amb murrieria des de cada vers. Màrius és molt gran, perquè és menut, "un infant entremaliat", en diu Lluís Calvo, i només des d'aquest centre del món que és la petitesa orgullosa del jo, hom pot mirar el Dimoni i l'Altre a la cara i desemmascarar-lo. Ara ja tinc molts poemes de Màrius que em són de capçalera, però trie aquest, en concret, perquè és el darrer que m'ha saltat als ulls.
ENS FAREM L'AMOR
Ens farem l'amor. De sobte en mi
la mateixa memòria del foc,
avanço cap a tu, el primer home
que habità la terra.
Suavíssimes entrades
-ocells allí arrupits, no dogmes-, i desvetllo
la nit del ventre on era esperat
de temps i temps, oh màxima absorció!
Amb la llanterna vermellosa, adust minaire,
admiro la cova de l'amo universal
que degoteja i amolla el sou del plaer.
Exhaust acabo
de dur tots els segles fins aquí.
Agraït cedeixo. Potser la mare morta
m'aconsella de dormir. M'adormiré.
Passaré la pregunta als teòlegs. A hores d'ara
no sóc ningú: sóc feliç.
Comentaris