Dijous 29 de gener, a partir de les vuit, Josep Lluís Roig i Antoni Xumet conversaran al caliu dels versos dels seus darrers llibres, ‘Els dubtes i els glaçons’ i ‘Estígia’, respectivament.
Al restaurant, tot anava molt bé.
El menú era com era i com tocava.
Va ocórrer en partir el pa. Les mans
nostres es fregaren involuntàries,
amb el presagi d’un després urgent
perquè de sobte ha començat a ploure
desig sobre la taula. Just havien
dut el compte amb uns gots menuts i foscos
de licor amb un sol glaçó ridícul.
M’has mossegat. La sang portava el gest
aquell de sirenes, el gust a vida
i mort, a quedar sense cobertura,
a caldre prendre les decisions
sense anestèsia. Ens hem besat
fins a fondre els dubtes i els glaçons.
El menú era com era i com tocava.
Va ocórrer en partir el pa. Les mans
nostres es fregaren involuntàries,
amb el presagi d’un després urgent
perquè de sobte ha començat a ploure
desig sobre la taula. Just havien
dut el compte amb uns gots menuts i foscos
de licor amb un sol glaçó ridícul.
M’has mossegat. La sang portava el gest
aquell de sirenes, el gust a vida
i mort, a quedar sense cobertura,
a caldre prendre les decisions
sense anestèsia. Ens hem besat
fins a fondre els dubtes i els glaçons.
Poema extret del llibre ‘Els dubtes i els glaçons’ de Josep Lluís Roig (Perifèric Edicions)
Tot i que vàrem néixer cecs,
no adaptem el nostre tacte
a cada cosa per necessitat,
sinó amb la convicció
que quan esdevingui l’oblit
les mans recordaran.
no adaptem el nostre tacte
a cada cosa per necessitat,
sinó amb la convicció
que quan esdevingui l’oblit
les mans recordaran.
Poema extret del llibre ‘Estígia’ d’Antoni Xumet (Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, Tres i Quatre Edicions)
Comentaris