Ressenya del llibre Punt rere punt de Xavier Farré publicada al número 67 de la Revista Caràcters.
EUROPA DINS D’UN CANTERANO
Punt rere punt és un llibre llarg
que cobreix un període d’escriptura extens (la majoria dels poemes van datats)
i un espai geogràfic que es correspon, en general, amb l’Europa eslava i freda,
sobretot Polònia, i amb la Catalunya terrosa de l’Espluga de Francolí, però
també amb París, Buenos Aires o Zagreb. El poble, la llengua materna, es veuen
amb estranyesa des de la maduresa i des de la llunyania, però alhora estan
inevitablement presents, com el “canterano” que apareix en diversos poemes i
que a l’últim poema del llibre esdevé símbol de totes les etapes de la vida
d’aquest individu en trànsit entre diverses llengües que és el poeta i
traductor: un extraordinari exercici d’introspecció en què un sol instant li
serveix, a Farré, per explicar tota una existència dedicada a guanyar i perdre la
pròpia llengua, mentre se n’adquirien altres, a costa d’anar deixant caure el
llast dels records. Llengües que, en el cas del traductor de poesia, són
disfresses que li permeten mirar-se al mirall i reconèixer-se en la pell
d’altres autors, que poden aparèixer com a interlocutors, com és el cas de Zbigniew Herbert i Czesɫav Miɫosz, o que
el poeta pot apropiar-se directament, com passa amb els poemes escrits a
partir d’altres de Rilke, Ungaretti i Emily Dickinson, respectivament. I com
les llengües, les ciutats i els carrers, els rius i els ponts que conformen la
identitat del subjecte poètic: “Neixo d’aquest aiguabarreig de llengües,
ciutats, rius, carrers, fronteres.”
El que aconsegueix Farré en aquest llibre és trobar la
manera d’expressar aquest aiguabarreig amb un estil profundament coherent, que
dota el llibre d’una unitat estilística que no fa més que subratllar la
diversitat de mirades sobre la realitat que hi aboca i de temes que tracta. El
to conversacional, com de passejant que pren notes al final del dia del que ha
vist, que reflexiona sobre el sentit dels records que el vénen a visitar, o que
escriu poemes d’amor o desamor, o d’amistat (és impressionant l’elegia al malaguanyat Eloi Castelló), o que recorre
ciutats i carrers, o parla amb els poetes que tradueix, flueix amb aparent
senzillesa i, a més, de tant en tant regala imatges enlluernadores i versos
memorables per la bellesa i per la veritat que contenen: “la distància és un
concepte mental,/ una equació de matemàtiques on tots/ els elements són
intercanviables”.
Punt rere punt recull la
producció dels darrers sis anys de Xavier Farré, encara que alguns poemes ja
havien aparegut publicats en revistes i pàgines web i, també, a l’exquisit blog
de l’autor (http://xavierfarreabcd.blogspot.com). És un llibre,
doncs, que s’ha anat fent a poc, de viatge en viatge, d’experiència en
experiència i que, com un canterano vell, s’ha anat omplint de versos que
il·lustren una realitat fragmentària. La poesia de Farré no és amant de les
rotunditats, sinó que oscil·la sempre entre diverses realitats, o entre diverses
percepcions de la mateixa realitat. Així, el retrat que fa de les ciutats, dels
paisatges, dels carrers és volgudament fragmentari (“Una ciutat és un recull de
vidres/ després d’una trencadissa”), paradoxal (“Estranya i familiar, meva i no
meva,/ i en tu, jo i no jo, sense frontera, convertint-me en la meva memòria/
en tu, en el somni que no era somiat” o imperfecte (“És d’aquests errors que
busquem el sentit/ a la nostra recerca de bellesa il·luminadora./ La
imperfecció ens ajuda a comprendre’ns”.), perquè al capdavall són el retrat de
l’home que es mou per una Europa alhora estranya i familiar, conscient que, si
no hi ha retorn possible, és perquè la llengua és un “esbiaixat bumerang/ que
ha perdut un cantell i s’allunya/ més cada cop que el llences,/ al descobriment
del silenci,/ a l’intent de pèrdua del record.”
Llengües, poesia, traducció, ciutats, records, ponts, amors, amistats,
silencis són les coordenades d’una Europa viscuda i sentida per un dels poetes
catalans que saben dir millor per quines escletxes transiten els habitants
d’aquest continent carregat, com un canterano atrotinat, d’història i
d’històries.
Comentaris