Divendres 26 de setembre, celebrem a València el Dia Internacional de la Traducció amb un acte doble.
En primer lloc, a les 19 h, la taula rodona “Traduir poesia d’ahir i d’avui. Una aproximació a la traducció de poesia a partir de tres casos singulars: Walt Whitman, Tristan Tzara i Marin Sorescu”, amb els traductors Vicent Alonso, Xavier Montoliu, Corina Oprae i Jaume C. Pons Alorda, moderats per Begonya Pozo. A continuació, a partir de les 20 h, recital de les obres traduïdes: ‘Per entre els dies’, de Marin Sorescu (trad. Xavier Montoliu i Corina Oprae), ‘L’home aproximatiu’, de Tristan Tzara (trad. Vicent Alonso) i ‘Fulles d’herba’, de Walt Whitman (trad. Jaume C. Pons Alorda).
En primer lloc, a les 19 h, la taula rodona “Traduir poesia d’ahir i d’avui. Una aproximació a la traducció de poesia a partir de tres casos singulars: Walt Whitman, Tristan Tzara i Marin Sorescu”, amb els traductors Vicent Alonso, Xavier Montoliu, Corina Oprae i Jaume C. Pons Alorda, moderats per Begonya Pozo. A continuació, a partir de les 20 h, recital de les obres traduïdes: ‘Per entre els dies’, de Marin Sorescu (trad. Xavier Montoliu i Corina Oprae), ‘L’home aproximatiu’, de Tristan Tzara (trad. Vicent Alonso) i ‘Fulles d’herba’, de Walt Whitman (trad. Jaume C. Pons Alorda).
Organitza: AELC, Ca Revolta i PEN Català.
Hi col·labora: Institució de les Lletres Catalanes i Instituto Cultural Rumano.
Hi col·labora: Institució de les Lletres Catalanes i Instituto Cultural Rumano.
Us deixem un tast de les traduccions. En primer lloc, un fragment del llibre de Tzara:
l’alè fosc de la nit s’espesseeix
i al llarg de les venes canten les flautes marines
transportades damunt les octaves de les capes de
diverses existències
les vides es repeteixen infinitament fins a la magror
atòmica
i molt amunt tan amunt que no podem veure-hi
i amb aquestes vides al costat que no veiem
l’ultraviolat de tantes vies paral·leles
aquelles que hauríem pogut prendre
aquelles per les quals hauríem pogut no venir al
món
o haver-ne ja partit fa molt de temps tant de temps
que hauríem oblidat l’època i la terra que ens
hauria xuclat la carn
sals i metalls líquids límpids al fons dels pous
i al llarg de les venes canten les flautes marines
transportades damunt les octaves de les capes de
diverses existències
les vides es repeteixen infinitament fins a la magror
atòmica
i molt amunt tan amunt que no podem veure-hi
i amb aquestes vides al costat que no veiem
l’ultraviolat de tantes vies paral·leles
aquelles que hauríem pogut prendre
aquelles per les quals hauríem pogut no venir al
món
o haver-ne ja partit fa molt de temps tant de temps
que hauríem oblidat l’època i la terra que ens
hauria xuclat la carn
sals i metalls líquids límpids al fons dels pous
“La petxina”, un poema de Sorescu:
M’he amagat dins una petxina, al fons del mar,
però no recordo quina.
però no recordo quina.
Cada dia davallo ben endins,
i per tal de trobar-me
colo el mar entre els dits.
i per tal de trobar-me
colo el mar entre els dits.
A vegades penso
que se m’ha menjat un peix gegantí
i ara el busco arreu
per ajudar-lo a empassar-se’m del tot.
que se m’ha menjat un peix gegantí
i ara el busco arreu
per ajudar-lo a empassar-se’m del tot.
El fons del mar m’atrau i m’atemoreix
pels milions de petxines
semblants.
pels milions de petxines
semblants.
Bona gent, jo sóc a dins, només en una,
però no sé pas quina.
però no sé pas quina.
Quantes vegades he anat de dret cap a una
i he dit: “Aquest sóc jo”,
i, en obrir-la, la petxina
era buida.
i he dit: “Aquest sóc jo”,
i, en obrir-la, la petxina
era buida.
I finalment, un vídeo de Jaume C. Pons Alorda recitant Whitman
Més informació sobre l’acte i els participants.
Comentaris