 |
| Portada del núm. 59 de serieAlfa. Joan Navarro |
Ara deu fer un any que Joan Navarro em va proposar de traduir una mostra de poesia croata jove per a la seua revista digital sèrieAlfa. Vaig acceptar la proposta i el resultat és el número 59 de la revista que es va publicar el setembre de 2013 i que podeu consultar ací. Com a mostra us deixe un dels dos poemes d'Ivica Prtenjača que hi vaig incloure. A la revista hi ha, a més, poemes de Marko Pogačar, Dorta Jagič, Ana Brnardić, en l'original croat, i en versions catalana, castellana, francesa, portuguesa i anglesa
enregistra
l’aura de la cabina telefònica on
és aquest gran jo en la tardor amable
mullat & congelat parle amb tu
d’objectius, d’angles
de coses una mica antigues
tot ha fugit més al fons
els meus dits tamborinegen al caixó
sobre el bidó polsós de benzina
ella és morta
el sol l’unfla terroritzada
la nit planta la rosada com perles artificials
els meus ulls són freds
ells no recorden
ells no desitgen
els homes fugen de la meua cabina
la meua cabina corre cap al mar
és un Jesús cansat
que camina una estona sobre l’aigua
i després s’enfonsa
snimaj
auru telefonske govornice u kojoj
stojim veliki ja u pitomoj jeseni
mokar & smrznut pričam s tobom
o objektivima o kutu
o malo starijim stvarima
sve je pobjeglo dublje
u ladicu moji prsti sviraju
po prašnjavoj kanti benzina
ona je mrtva
sunce je napuše prestravljenu noć
sije rosu kao umjetne bisere
moje su oči hladne
one ne pamte
one ne žele
ljudi bježe od moje govornice
moja govornica trči u more
ona je umorni isus
malo hoda po vodi
a onda tone
Comentaris