divendres 27 de gener de 2012

Presentació a Dénia


El proper dijous presentem a Dénia els dos darrers números de la col·lecció de poesia Razef: la Blasfèmia de Janko Polić Kamov i el Quadern de sal de Carles Mulet. Us hi esperem.


Vindrà el sol, ànima glaçada, i esbandirà els fantasmes del fred;
vindrà el déu jovencell i et donarà la flama de la seua sang;
la seua sang és càlida i les seues paraules com paraules d’un amant;
és el déu de la passió, ell, i la seua passió és pura;
la seua passió saltirona com un cabirol i és dolça com la brisa;
el xiuxiueig és seré com un perfum, i perfum és la seua paraula.

dimecres 25 de gener de 2012

En la mort d'Angelopoulos


Theo Angelopoulos mor atropellat per la moto d'un policia a l'edat de 76 anys. Més que una ironia del destí, com diu el periodista del País, a mi em sembla una broma macabra.

Aquesta escena amb el cap de Lenin baixant pel Danubi, un Lenin que ja és Ningú, és una de les més belles que he vist al cinema. De directors com Wenders, Malick o Angelopoulos, que saben fer del lirisme i de la lentitud gran cinema, n'hi ha molt pocs (personalment, Antonioni em sembla gairebé sempre un pesat, i Kaurismaki em convenç només de vegades, per exemple a Le Havre que s'ha estrenat fa poques setmanes). A Angelopoulos em vaig rendir després d'haver vist La mirada d'Ulises d'estrena, supose que als Albatros de València, que van tancar l'any passat. Devia ser l'any 1996 i en el meu record sempre relacione el film protagonitzat per Keitel amb Dersu Uzala d'Akira Kursowa, que devien reposar aquell any i que em va impressionar de la mateixa manera.
El cas és que mai no he tornat a veure La mirada d'Ulises i ara pense que després de sis anys a Croàcia, el periple balcànic i danubià de Harvey Keitel em diria moltes més coses. El millor homenatge als artistes que se'n van sempre és rellegir-los.

dimarts 24 de gener de 2012

Fet a Farrera



El blog Fet a Farrera, que recull les experiències dels seminaris de traducció poètica que es celebren en aquesta localitat pallaresa i les expansions que generen, es fa ressò de la publicació dels llibres Neka bar vedrina ogrne i 29 pesama. Dva katalonska pesnikaEl primer, com ja vaig explicar fa uns dies, recull el resultat del seminari de traducció celebrat a l'illa de Pašman (Croàcia) amb poemes de Francesc Parcerisas i Laia Martinez i Lopez.  El segon és el resultat del seminari celebrat a Sremski Karlovci (Sèrbia) en què un equip de traductors i poetes va traduir poemes d'Enric Casasses i Dolors Miquel, sota la coordinació de Pau Bori, lector de català a Belgrad.


diumenge 22 de gener de 2012

Entrevista a Narcís Comadira

Avui que Narcís Comadira fa setanta anys vull compartir una entrevista que li vaig fer fa gairebé set anys per a la revista Quaderns: Revista de Traducció de la UAB amb motiu de l'edició de la seua traducció de l'obra lírica de Leopardi. La podeu llegir ací. Aprofite per felicitar el poeta, pintor i traductor en el seu aniversari i rellegir alguns poemes de les seues Formes de l'ombra, per exemple aquest:

SPEAK, MEMORY

Parla, memòria,
però no ho diguis tot.
Calla les coses
més tèrboles, més tristes,
les que ens revelen
tal com som de debò.
Mantén l'engany,
sigues bona minyona,
desa el farcell
dels records tenebrosos
molt temps encara
al calaix de l'oblit.
Fins que acceptem
el cruent sacrifici
de veure'ns nus
del tot i espellifats,
la carn oferta
i l'esquelet de l'ànima.
Llavors aboca,
crema, devora, arrasa,
mostra el terror
que has celat tan fidel.
Digues-ho tot.
Llavors parla, memòria.


divendres 20 de gener de 2012

Violacions


Ahir de tornada a València amb l'últim Euromed vaig llegir el llibre Violacions de Lucia Pietrelli que va guanyar l'edició de 2011 del premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí. Aquest és el primer llibre que Lucia escriu en català, tot i que ja havia publicat Fúria a la col·lecció La Cantàrida, un llibre escrit en italià i traduït en col·laboració amb Jaume C. Pons Alorda. Jo sempre he admirat molt la gent que és capaç d'entrar fins al moll de l'os d'una altra llengua, fins al punt d'escriure-hi bona poesia. Lucia ho fa i n'extreu una poesia penetrant, amb imatges molt potents, feridora, brillant. 

La violència del pes, les plomes
La violència de la frontera retallada amb llana aspra,
          de l'origen, del somni esclau de la distància
La violència blanca per l'amnèsia del llençol
La violència de les reparticions, l'esquelet en ossos,
          la gravetat en penetracions, el cervell: mossegades
La violència del matalàs amb clivells fugitius
La violència dels traus al cos
La violència del retard, de no saber-me duplicada,
         de veure'm respirant, de no viure'm guardada



divendres 13 de gener de 2012

Que només la claror agomboli/Neka bar vedrina ogrne


"Que només la claror agomboli, com un xal,/ la immensitat i el valor del teu futur". Els versos són del poema Nu de Francesc Parcerisas i són els que donen títol a un llibret que acaba d'eixir a Croàcia amb aquest i altres vint-i-un poemes seus i amb vint-i-tres poemes de Laia Martinez i Lopez. Una bona antologia de tots dos autors. Un, home, veterà, reconegut i amb una poesia que il·lumina amb la claror de la poesia instants fugissers que sovint s'amaguen rere l'ombra de l'oblit. L'altra, dona, jove, enjogassada i amb una poesia que vessa d'immediatesa i ens esguita de vitalitat. Hom diria que ens trobem davant de dues maneres de fer molt diferents, tot i que els instants de la poesia de Laia no són menys fugissers que els de Francesc, i que la poesia de Francesc, per més pausada no està per això menys viva. Efectivament, des de poètiques molt distanciades, però des d'un mateix amor per una poesia i una vida de carn i ossos.

L'illa de Pašman
Tot això va passar entre el 6 i el 8 de desembre de 2010 a l'illa de Pašman, davant de Zadar. Ens havíem ajuntat en una casa, al llogaret de Mali Pašman (Pašman Petit), a més de Laia, Francesc i servidor, els traductors Nikola Vuletić, Pau Bori, Maja Lemaić, Marija Džaja, Vedrana Lovrinović i Roser Soler i els poetes croats Tonko Maroević, Dinko Telećan, Antonija Novaković i Dorta Jagić. Durant tres dies vam traduir aquests quaranta-cinc poemes. Un any després tinc a les meues mans el llibret que han editat Dinko i Vedrana amb molta cura i bon criteri. Un llibre que introdueix dos nous poetes catalans al corpus croat i que esperem que siga el primer, però no l'últim.

A més dels poemes de Laia i Francesc i del pròleg dels curadors de l'edició, el volum es completa amb algunes traduccions que vam fer entre sessió i sessió, mentre esperàvem els àpats deliciosos que ens preparava la nostra amfitriona Irma, o fèiem el cafè. Són poemes de les dues poetes croates que ens acompanyaven, Antonija Novaković i Dorta Jagić. Finalment hi ha, com a colofó, un breu article de Tonko Maroević en què recorda el viatge que va fer J.V. Foix a Dubrovnik el 1933 a Dubrovnik com a representant del Centre Català al congrés del PEN Club d'aquell any. El colofó el completen dos poemes de J.V. Foix, traduïts per Tonko: el sonet "Oh! Si prudent i amb paraula lleugera" de Sol i de dol i un poema signat, precisament durant aquell viatge, a Ljubljana, en què parla "del vèrtig de verdors de la ribera il·líria". 

Recorda Maroević a la seua nota un altre poema de Foix del mateix viatge, signat a Trieste, en què esmenta un enigmàtic "silenci dels croats". No sé quin sentit tenia per a Foix aquest silenci, el que sí que sé és que en una d'aquelles illes de la ribera il·líria, setanta-set anys després del viatge del pastisser de Sarrià, un poeta de Begues i una poeta de Berga, parlaven i parlaven amb croats molt poc silenciosos que buscaven paraules per traslladar a la seua llengua versos com aquests de Francesc Parcerisas:



NU

                                       Però tots dos sortim del foc
                                                                    MORÉAS

Bella dorment, deixa'm que, impúdic,
et desperti fregant-te el dit a la geniva.
Desig i matí enteranyinen el cervell
però la llum s'espesseix, color de sang clara,
i ens amara de realitat i de delit.
Encara que tots, i sempre, hàgim de perdre,
que només la claror agomboli, com un xal,
la immensitat i el valor del teu futur.
T'ho dic jo que veig com la tardor crema
i es consumeix entre els residus del record
d'aquesta nit, d'aquest instant feliç.
Accepta, com jo accepto, els mots
que sostenen el món per més que et roseguin
els amagatalls del cor com un corc
que desfigura el blau clar dels somnis.
I aboca-hi, sencers, la veritat i els sentits
fins despullar-te i saber que ho has donat tot
i que tant és haver guanyat o haver perdut.
Pensa que és només gràcies als mots
que algú sempre estimarà el teu nu,
la corba d'aquest nas que se m'esborra dels ulls,
el fumerol de la tetera, la teva veu,
i la idea que et faràs vella amb mi
sense oblidar que acabem de sortir del son
per estrènyer-nos com amants sortits del foc.

NAGOST

Ali oboje izlazimo iz vatre.
Moréas

Uspavana ljepotice, pusti da te bestidno
probudim trljajući ti prstom desni.
Želja i jutro zastiru mozak,
ali svjetlost se gústi bojom bistre krvi
i preplavljuje nas zbiljom i prijestupom.
Iako svi baš uvijek moramo izgubiti,
neka bar vedrina ogrne, poput rupca,
beskraj i blago tvoje budućnosti.
To kažem ti ja koji vidim jesen kako gori
i gasne među ostacima sjećanja
na ovu noć, ovaj sretni trenutak.
Prihvati, kao što ja prihvaćam, riječi
koje održavaju svijet, koliko god te izjedaju
skrivena mjesta srca poput crva
što izobličuje bistro plavetnilo snova.
Izloži u cijelosti istinu i osjećaje
sve dok se ne svučeš i ne shvatiš da sve si dala
i da svejedno je gubi li se ili dobiva.
Pomisli da će samo zahvaljujući riječima
netko uvijek voljeti tvoju nagost,
liniju nosa koja mi iščezava iz očiju,
pȁru iz čajnika, tvoj glas
i pomisao da ćeš ostariti sa mnom
ne zaboravivši da smo upravo izišli iz sna
da se stisnemo kao ljubavnici izišli iz vatre.


O aquests de Laia Martinez i Lopez:



A. AMB ADOLESCENT

Com n'era d'arriscada
la meva perdició, ho sabia.
Sóc molt intel·ligent
[em faig l'estúpida per a no deixar-te
en evidència].

Tu encara vas posar-te en un perill
més temible; davant seu,
mossegades, un petó fugaç
i les mans deslligades
amb un llaç de seda
quan l'altre du una bena als ulls
que transparenta
i ens amaga.

Puc fer-te coses que ningú
no es creurà que t'hagin fet
[allà, a l'escola privada]
només a canvi
de risc, de perill.

Conducció temerària.

Si em deixes portar el volant
[no tinc carnet]
correrem per circuits
de pell suau i molla
tot fent xisclar
els pneumàtics, gastant-los,
i acariciant el fre,

només un pèl, de tant en tant.
Ho veus?
Ara el cor se t'accelera
i a mi em batega
el clítoris, embogit,
[a set mil revolucions]
els teus dits s'hi perden.
Deixa'm que t'indiqui el camí.

Canvia de marxa
redueix una miqueta
[ja m'espero, aguanta],
¿no veus que la màquina
s'escalfa massa?
I accelera de cop, altra vegada,
i derrapa entre els fluids
de la carretera suada.

Corre fins que s'acabi la benzina
[quin dipòsit més petit]!
i ara aparca al meu costat
i fes-m'ho, amb la calefacció
apagada-el fum és tòxic-
i la música d'una emissora
de moda.

Les dones conduïm més bé, oi ?

S ADOLESCENTOM

Koliko je pogibeljna
moja strast, to sam znala.
Jako sam pametna
[pravim se glupa
da te ne uvrijedim].

Ti si se uvalio u još veću
opasnost; pred njim,
grickanja, letimičan poljubac
i odriješene ruke
u omči od svile
dok on ima povez preko očiju
koji je proziran,
ali nas skriva.

Mogu ti činiti stvari za koje ti nitko
neće vjerovati da si doživio
[tamo, u privatnoj školi]
samo da osjetim
rizik i opasnost.

Nepropisna vožnja.

Ako mi prepustiš volan
[nemam vozačku]
vozit ćemo krugove
nježne i vlažne kože
tako da gume
škripe, troše se,
dok milujem kočnicu,
samo malo, ponekad.
Vidiš?
Srce ti se ubrzava,
a meni pulsira
klitoris, sluđen,
[na sedam tisuća obrtaja]
prsti se tvoji unutra gube.
Pusti da ti pokažem put.

Promijeni brzinu
uspori malo
[čekam te, izdrži]
zar ne vidiš da se makina
pregrijava?
I naglo ubrzaj, ponovo,
i prokliži kroz tečnosti
znojne ceste.

Juri dok ne nestane benzina
[kako ti je malen spremnik!]
i parkiraj se pokraj mene
i učini mi to, s ugašenim
grijanjem – ispušni plin je otrovan –
i uz muziku neke hit
radio stanice.

Žene voze bolje, zar ne?



Nota: El llibre Que només la claror agomboli/Neka bar vedrina ogrne ha estat publicat per l'editorial de Zagreb Meandar i per la Universitat de Zadar, amb el suport de l'Institut Ramon Llull, el Ministeri de Cultura de la República de Croàcia i l'Associació de Traductors Literaris Croats

dimecres 4 de gener de 2012

Quatre

Pastís pescat a la xarxa

Han passat quatre anys des que vaig obrir el blog. Aquest darrer ha estat el més productiu i per això estic content. Fa uns dies, però, que li pegue voltes a la manera de continuar amb aquest espai. Dubte entre obligar-me a ser sistemàtic o aparcar-lo durant uns mesos i sé que al final optaré per deixar la finestra oberta per abocar-me de tant en tant a explicar alguna cosa. L'any que comença, si no s'acaba el món, com pronosticaren els maia i pronostiquen els telenotícies cada dia, serà mogut i espere tenir excuses bones i poètiques per anar omplint posts. Mentrestant, agraisc les visites dels lectors silenciosos i, més encara, dels que deixen comentaris. Voldria celebrar-ho copiant el primer poema que vaig publicar fa un grapadet d'anys (no cal que us pugen els colors a vosaltres, ja els tinc ben pujadets jo). És a dir, el primer poema de la plaquette que em van publicar, acabada d'estrenar la majoria d'edat, els amics Vicent Penya i Manel Alonso a la col·lecció Quaderns de l'Aljamia. La plaquette es titulava Ferralla i el poema no duia títol, però s'hauria d'haver dit Teuladins, que és el títol que li va posar a la cançó que en va fer Josep Vicent Tallada i que la podeu escoltar més avall. Bon any, molta sort i molta poesia.

TEULADINS

Dels teuladins del niu no n'hi ha cap que xiule com un altre. Aquell que crida més, somnia grans espais i ampul·losos nius de palla, d'aquella palla daurada, de la bona, i del fang perfecte que ni en els millors nius dels grans Teuladins s'ha vist. Aquell és escoltat per tots, però no tots accepten allò dels grans espais. Casolans de mena, hi ha qui prefereix un pi a un plaça d'un poble xicotet, o inclús algun balconet que siga prou curiós.