Quatre

Pastís pescat a la xarxa

Han passat quatre anys des que vaig obrir el blog. Aquest darrer ha estat el més productiu i per això estic content. Fa uns dies, però, que li pegue voltes a la manera de continuar amb aquest espai. Dubte entre obligar-me a ser sistemàtic o aparcar-lo durant uns mesos i sé que al final optaré per deixar la finestra oberta per abocar-me de tant en tant a explicar alguna cosa. L'any que comença, si no s'acaba el món, com pronosticaren els maia i pronostiquen els telenotícies cada dia, serà mogut i espere tenir excuses bones i poètiques per anar omplint posts. Mentrestant, agraisc les visites dels lectors silenciosos i, més encara, dels que deixen comentaris. Voldria celebrar-ho copiant el primer poema que vaig publicar fa un grapadet d'anys (no cal que us pugen els colors a vosaltres, ja els tinc ben pujadets jo). És a dir, el primer poema de la plaquette que em van publicar, acabada d'estrenar la majoria d'edat, els amics Vicent Penya i Manel Alonso a la col·lecció Quaderns de l'Aljamia. La plaquette es titulava Ferralla i el poema no duia títol, però s'hauria d'haver dit Teuladins, que és el títol que li va posar a la cançó que en va fer Josep Vicent Tallada i que la podeu escoltar més avall. Bon any, molta sort i molta poesia.

TEULADINS

Dels teuladins del niu no n'hi ha cap que xiule com un altre. Aquell que crida més, somnia grans espais i ampul·losos nius de palla, d'aquella palla daurada, de la bona, i del fang perfecte que ni en els millors nius dels grans Teuladins s'ha vist. Aquell és escoltat per tots, però no tots accepten allò dels grans espais. Casolans de mena, hi ha qui prefereix un pi a un plaça d'un poble xicotet, o inclús algun balconet que siga prou curiós.